La festa més íntima dels Gaudí

BarcelonaSota les làmpares de llàgrimes del Palauet Albéniz es va celebrar ahir la festa més íntima dels premis Gaudí, amb l’actor Sergi López com a mestre de cerimònies. Si en el passat en aquest palau hi dormia un preocupat Alfons XIII, ahir s’hi passejaven professionals del cinema emocionats i en peu de guerra. Com és tradicional, el nomenament oficial dels nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català va servir per reunir els nominats als premis Gaudí i preparar el terreny per a la gala de l’1 de febrer.

Íntima i emotiva va ser la glossa que l’actriu i guionista Marta Molins va dedicar a Rosa Novell. L’actriu, que fins al novembre passat protagonitzava la commovedora L’última trobada de Sándor Márai al Romea, no va poder assistir a la festa dels Gaudí. “És una actriu amb molta personalitat i que ha resistit moments molt difícils, però avui no ha pogut venir perquè està greument malalta”, va dir la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola. Molins, amiga de Novell, va recordar que fa uns anys l’actriu la va “rescatar” d’un període de depressió: “Jo estava tancada en un pis veient teleporqueria i menjant cacauets i xocolata”. Molins va expressar la seva admiració per una intèrpret sensible, inconformista, irònica i amb un “insaciable afany de perfeccionament”: “Ha patit, hi ha hagut èpoques que no ha tingut ni feina ni diners. No li han regalat res”.

Entre els més combatius hi va haver el cineasta Ventura Pons, que aquest any serà distingit amb el premi Gaudí d’Honor a la gala. A Pons li va tocar glossar un dels nous membres d’honor de l’Acadèmia, el cineasta, programador i crític valencià Antoni Llorens Sanchis. “No sé què fem celebrant coses, hauríem de sortir a cremar alguns personatges”. I va afegir: “Les vaques ja no són primes sinó cadavèriques”. Llorens ha patit en pròpia pell la crisi. Acèrrim defensor del cinema d’autor, va ser l’ànima dels cinemes valencians Albatros -desapareguts fa tres anys- i Babel durant gairebé trenta anys. El cineasta valencià va destacar, amb humor, que continuar al País Valencià és irracional: “La lògica hauria sigut marxar”, va dir.

Crits de guerra

Qui també va llançar crits de guerra van ser Carles i Jordi Grangel. Fundadors del Grangel Studio, d’on han sortit alguns dels personatges més coneguts de l’animació ( Hotel Transsilvània, Kung Fu Panda, Madagascar i La núvia cadàver ), van defensar la resistència: “Si no ens creiem el que fem nosaltres, no ens en sortirem”, va dir Carles Grangel. Els germans han treballat per a Steven Spielberg, Ridley Scott i Tim Burton. Spielberg fins i tot va voler comprar l’estudi: “Vam dir que no. Volem continuar lluitant per treballar des de Barcelona per a tot el món”.

Isona Passola va fer els deures. Si a la festa del 2014 quasi es descuida de donar la paraula a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ahir va agrair poder celebrar la festa del cinema en un patrimoni tan ben conservat. Passola, com altres homes i dones del sector, va ser crítica amb la situació actual. “Hem passat la gran travessia del desert, encara la passem i malgrat tot resistim”, va dir. L’últim a parlar, Trias, va reconèixer que són temps complicats: “No podem, però, estar tot el dia autoflagel·lant-nos”. Agraït perquè aquest any hi havia cadires -tothom estava còmodament assegut i va poder parlar més-, va dedicar unes paraules, amb un somriure, a un dels homenatjats, el realitzador, productor i muntador Josep Miquel Aixalà. “Ha fet molts anuncis per a nosaltres. En un d’ells, la meva dona em va dir que no se’m veia mai. Tot era una mica estrany”.

Ramon Martos, fundador d’Image Film, responsable de la postproducció d’obres com Souvenir, de Rosa Vergés, o El orfanat o, de Juan Antonio Bayona, va ser una de les altres noves incorporacions al quadre d’honor de l’Acadèmia. A la tradicional foto de família hi havia alguns dels qui el proper 1 de febrer es disputaran l’estatueta, com Lluís Miñarro, Judith Colell, Mercè Arànega, Aina Clotet, Claudio Zulian, André Cruz i David Verdaguer.