BarcelonaEl reusenc Fito Luri, nascut el 1971, no s’imagina sense escriure cançons. “Si no publiqués cap disc, cada dia tocaria igualment la guitarra, perquè és una necessitat”, assegura. Des que va començar amb el grup Om quan encara anava a l’institut, ha convertit la música en la seva vida, i des del 2002 defensa els discos amb el seu nom. Ara surt Planetes càlids (Kasba Music, 2017), un treball “d’autor”, amb guitarra i piano, i que alhora incorpora els matisos jazzístics del saxo.
“A finals dels 80 estudiava bateria i percussió i anava molt al Jamboree, el Harlem i el Taller de Músics, perquè m’agradava molt el jazz”, diu Luri, un músic que l’any passat va tocar en directe cada setmana i que compagina els concerts amb feines musicals per al teatre. “En aquest aspecte no puc queixar-me”, diu abans de recordar que, això sí, avui es cobra “el mateix que l’any 1992”. “Aleshores potser cobraves 16.000 pessetes per concert, i ara 100 euros. No s’ha incrementat gens”, explica.
Planetes càlids és “el primer disc després d’una vivència personal bastant profunda”: “Vaig tenir un càncer, i a més de la tota l’ajuda de la família i dels metges, vaig pensar que una manera d’ajudar-me a mi mateix era fer un disc en directe - Reus, la Mussara, Cassiopea (2015)-. Ho vaig fer, va anar molt bé i un cop acabada aquella etapa vaig començar a crear Planetes càlids ”. El disc el presentarà el 12 de febrer al Teatre Bartrina de Reus, i més endavant tocarà a Barcelona, Tarragona i el Festival Strenes de Girona. En aquests concerts, sempre amb formació de sextet, se sentiran cançons com Poeta del carrer del vent, que té “una harmonia més blues” i Home trist, una peça a guitarra i saxo en què Luri aborda els desnonaments. “És una cançó inspirada en tot el que ha passat aquests anys, que molta gent s’ha quedat sense casa. M’és molt fàcil protestar, però en canvi em costa fer cançó protesta. La manera de fer-ho va ser escrivint metàfores”, diu.
La calidesa instrumental i vocal és una constant en unes cançons que Luri esquitxa de referències geogràfiques, com ara el paisatge del Montsant, i sentimentals, com el bar La Simona de Reus.