“Sóc gitano català i tinc cultura universal”

BarcelonaAntoni Sicus Carbonell celebra vint anys al capdavant de Sabor de Gràcia fent un cop de timó. En comptes de publicar un disc de grans èxits, posa en circulació un treball que obre nous camins per a la formació rumbera: Gitanos catalans (Picap, 2015). “La majoria de grups, quan arriben als vint anys de carrera, fan un refregit del que ja han fet, però no era la nostra intenció”, explica Carbonell. El propòsit dels Sabor de Gràcia del 2015 queda ben palès en el disc, i també en concerts com el que oferiran aquesta nit a la sala Luz de Gas de Barcelona a partir de les 21 h.

“Durant vint anys hem fet una rumba més salsera, més llatina. A partir d’ara volem deixar això de banda. Mantenim la rumba clàssica, perquè no podem perdre les palmes ni el ventilador, però sí que volem fer un salt fusionant la rumba amb la música balcànica, l’ska i el pop”, diu Carbonell, que assegura que Sabor de Gràcia “té ara un so totalment diferent del dels últims vint anys”. Aquest so és “més clàssic, més purista rumber”, i alhora “més obert a altres estils que no són de música llatina”.

Un dels elements clau en aquesta transformació és la incorporació del violí, un instrument fonamental en la música de l’Est d’Europa, tant gitana com jueva. “L’instrument autèntic dels gitanos és el violí, no la guitarra”, recorda Carbonell. Admirador de bandes com Taraf de Haïdouks, Sicus ha volgut “portar el violí cap a la rumba”, assimilar-ne “aquella elegància” i que “recordés l’est”. Tot plegat s’adiu amb el tarannà d’un treball dedicat als gitanos, que van arribar a Catalunya l’any 1425 i que “van saber integrar-s’hi, adaptar-s’hi, conviure-hi i fer de Catalunya la seva pàtria i el seu país”. Ho explica cantant al tema Gitanos catalans : “Sóc gitano català / i tinc una cultura universal, / també diccionari i bandera, / quatre barres per senyera i una rumba per enamorar”. “Fins ara els gitanos catalans érem els gitanos invisibles”, recorda Carbonell.

Un país normal

Tot i que, com diu Sicus, “la rumba és alegria”, Sabor de Gràcia també la fan servir per carregar contra “corruptes, lladres i banquers” a la cançó Un país normal, en què fa una crida pel dret a decidir. “Si hi ha una democràcia, tothom ha de poder decidir què vol fer sense imposicions. El problema és que estem vivint en una democràcia dins una dictadura”, adverteix.

El disc de Sabor de Gràcia inclou composicions noves i versions com ara D’un temps, d’un país (Raimon), Boig per tu (Sau), Pensant en tu (Peret) i Gelem, Gelem, l’himne internacional gitano. “No tindria sentit fer un disc de gitanos catalans sense el Gelem, Gelem ”, diu Carbonell. També hi col·laboren músics tan diversos com Pep Sala, Steve Hogarth (líder del grup britànic Marillion), Las Migas, Txarango Irrisori i Francesc Ribera, Titot. “És la màgia de la música. Sense tenir afinitats estilístiques, amb la rumba podem fer coses en comú”, assegura Sicus, que posa en valor el poder intergeneracional de la rumba. “Als Txarango me’ls va descobrir el meu fill de 14 anys, i de seguida vaig trucar-los perquè hi col·laboressin”, diu Carbonell, que també recorda els absents: el Tio Toni, Peret i Ramonet. “Els he tingut com a referents i ja no hi són, però la rumba continua”, conclou.