El gran día

Amb El gran día, el francès Pascal Plisson repeteix la fórmula amb què va agitar les consciències i entendrir els cors dels espectadors de Camí a l’escola. La idea consisteix a crear un mapamundi d’experiències infantils que posin de manifest la tenacitat amb què els nens i nenes afronten l’adversitat en els països del Tercer Món (el film està clarament construït des d’una òptica occidental). La cosa comença a grinyolar quan atenem al criteri que utilitza Plisson per escollir els seus protagonistes. Si a Camí a l’escola la pauta la marcava la distància que havien de recórrer els nens per arribar a l’escola -un factor que promovia un relat èpic-, a El gran día la selecció està marcada pel talent i potencial dels joves protagonistes. Així, aquest documental amb costures de ficció acaba semblant una sessió fílmica de coaching dirigida a futurs campions i líders del món. Pel que fa a la (poca) sensació de veracitat que transmet el film, no hi ajuda que els seus referents estètics i dramàtics siguin una pel·lícula com Rocky o l’imaginari de Disney. |