El gran oli 'Hèrcules buscant les Hespèrides' torna a la seva ubicació original al Palau Güell

BarcelonaEl gran oli que el pintor Aleix Clapés 'Hèrcules buscant les Hespèrides' va realitzar per al Palau Güell, ha tornat al seu emplaçament original, 87 anys després que Maria Lluïsa Güell el donés al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El director del MNAC, Pepe Serra, i la directora del Palau Güell, Carme Perella, han presentat la restitució de l'obra aquest dimarts. L'obra, que té unes dimensions de 3,5x4,5 metres està inspirada en 'L'Atlàntida' de Jacint Verdaguer i en una figura del mateix heroi pintada per Zurbarán i mostra Hèrcules caminant amb determinació mentre mira la gran teia de foc que porta la mà. El mural va ser realitzat el 1892 damunt la paret mitgera del Palau, actualment desapareguda. En temps de Gaudí, la pintura es podia veure quan s'entrava a l'edifici per la Rambla.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya té a la seva col·lecció permanent l'esbós de l'obra i la restitució –l'obra s'ha cedit en comodat– s'emmarca de la redistribució del seu patrimoni que està portant a terme en els darrers anys. Pepe Serra ha explicat que "aquest cas és paradigmàtic perquè s'ha restituït l'obra d'un artista com Clapés, oblidat durant molts anys, que estava guardada i enrotllada als magatzems del museu, al seu emplaçament original", després d'una profunda restauració per part dels conservadors del MNAC.

La tela estava molt deteriorada i tenia una gran capa de fang per damunt a causa que va estar durant uns 30 anys penjat molt a prop d'una finestra. Tot i que es va pensar que no es podria recuperar "ha quedat fantàstic", segons ha dit el director del museu. La directora de l'àrea de restauració del MNAC, Mireia Mestre, ha explicat que encara que l'obra té cicatrius importants, el procés de restauració ha estat molt valuós perquè ha aportat informació amb la qual no comptaven: l'obra va servir de model del mural de la façana mitgera de la finca, un fresc que era molt més gran que la tela, ja que sobre la capa pictòrica va aparéixer una quadrícula perfecta d'uns 20 centímetres feta de guix.

Mireia Mestre també ha explicat que per pintar aquesta tela Aleix Clapés va fer la mateixa obra en miniatura per mostrar-la a Eusebi Güell, el propietari del Palau Güell. 'Hèrcules buscant les Hespèrides' no tenia bastidor i per a la seva rehabilitacióse'n va encarregar un molt sofisticat de fusta i alumini per poder tensar la tela sense perill. També s'han posat bandes perimetrals i s'han cosit els esquinçaments perimetrals amb microcirurgia tèxtil.

Mestre ha explicat que la capa pictòrica és un oli amb diferents textures, i amb molta matèria a la zona de la flama del foc i al cos d'Hèrcules. Les anàlisis han revelat que el fons està pintat amb blau de Prússia, un dels colors més apreciats per pintors del XVIII, XIX i fins a de principis del XX.

Pepe Serra ha remarcat que el museu té una política de dipòsits d'obra in situ, i que ara es treballa amb una altra pintura de Clapés, 'Hercules raptant Pirene', que també va ser donada per la filla d'Eusebi Güell al MNAC i que pel que sembla estava penjada en aquest mateix palau. Segons les cròniques de l'època, 'Hèrcules raptant Pirene' també s'havia d'haver pintat a la façana lateral del Palau Güell a gran escala, però no hi ha documents gràfics que ho acreditin. Sí que hi ha fotografies publicades de l''Hèrcules buscant les Hespèrides' a la façana, "encara que ja no existeix perquè de seguida es va començar a deteriorar perquè estava a l'aire lliure i perquè estava pintat, possiblement, al tremp i sense la tècnica suficient perquè perdurés", segons els experts.