Un homenatge íntim a Béjart inaugura el Festival de Peralada

BarcelonaAmb Mikhaïl Fokín i George Balanchine, Maurice Béjart (Marsella, 1927 - Lausana, 2007) va ser un dels grans coreògrafs del segle XX. Prolífic i eclèctic, va crear més de 250 coreografies. Quan se celebren deu anys de la seva mort i trenta de la fundació de la seva última companyia, el Béjart Ballet Lausanne, el Festival Castell de Peralada li ret homenatge amb dues obres t ’M et variations... i Béjart fête Maurice. La primera és una coreografia de Gil Roman (Alès, 1960), el ballarí i coreògraf que va succeir Béjart en la direcció del Béjart Ballet Lausanne. La segona peça és un conjunt de coreografies de Béjart dirigides per Roman. Totes dues es podran veure el 6 i 7 de juliol i seran el tret de sortida de la 31a edició del festival.

“Béjart m’escrivia pràcticament cada dia, són cartes molt personals”, explica Roman. Bona part d’aquesta correspondència va desaparèixer en un incendi que hi va haver a casa del coreògraf, però Roman sovint rellegeix les que s’han conservat. “Quan estic trist i abatut, llegeixo les cartes i revifo”, diu. El coreògraf confessa que mai ha sigut capaç d’explicar (amb paraules) quin és el llegat de Béjart i per això va decidir expressar-ho a través del moviment: “ t ’M et variations és com un diari íntim, la meva resposta a totes aquelles cartes que en el seu moment no vaig contestar”, explica.

t ’M et variations té il·luminació i vestuari, però pràcticament no es noten perquè Roman volia que fos una obra nua sense espai per a l’anècdota. “Volia que només fos dansa”, diu. Els ballarins, però, no estan sols perquè a l’escenari hi ha dos percussionistes, un especialista en jazz i l’altre en música africana. Toquen música en viu i improvisen. “La música i jo tenim una relació molt difícil”, admet Roman. El coreògraf i ballarí explica que a vegades se sent encotillat: “A vegades és com estar tancat entre barrots, la música m’agrada molt i se’m menja”. Per això on toquen els músics és un espai de llibertat on poden inventar. “Els ballarins han de treballar una mica com ho fan els músics de jazz”, explica Roman.

“ Béjart fête Maurice és una peça molt festiva”, diu el coreògraf. L’obra entrellaça pas à deux amb seleccions de diversos ballets, alguns molt populars i d’altres desconeguts. En concret són deu fragments de balls creats entre els anys 1977 i 1993, amb peces com 1789 et nous, que es va estrenar a París l’any 1989 amb motiu del bicentenari de la Revolució Francesa, i Patrice Chéreau (devenu danseur) règle la rencontre de Mishima et Eva Perón, estrenada a Brussel·les el 1988.

Mantenint vives les coreografies

Béjart fête Maurice vol donar a conèixer als més joves i també a nous públics l’obra de Béjart. “No hem tocat res de les peces de Béjart, simplement les ballen intèrprets radicalment diferents -explica Roman-. Al principi Béjart volia que els seus ballets morissin amb ell, però amb el temps va anar canviant d’idea perquè el públic volia continuar veient les seves coreografies i perquè els seus ballets havien d’alimentar els seus ballarins. És interessant que el públic descobreixi que va fer moltes obres clàssiques quan va començar i, quan ja s’havia convertit en un gran clàssic, va fer coses molt modernes”.

Ja fa deu anys que Roman va entomar la direcció de la companyia i, al llarg de tota aquesta dècada, Béjart Ballet Lausanne ha combinat les noves creacions amb les coreografies creades pel seu fundador. “Ell volia que el succeís un creador i no que només es fessin repeticions de les seves obres -reflexiona Roman-. Jo he hagut de lluitar molt per sobreviure perquè molts fans de Béjart el van oblidar l’endemà que morís”. La companyia rep cinc milions de subvenció de l’Ajuntament de Lausana però Roman creu que és insuficient. “Amb això només paguem els sous dels ballarins, tota la resta ho hem de pagar amb aportacions externes”, assegura.