'Stockmann', un enemic del poble, a la Sala Muntaner

BarcelonaQuan tot allò que t'envolta no sembla just. Si t'hi oposes, dones l'esquena a les normes. Sense suport, amb l'única fortalesa de creure en els propis ideals de justícia i veritat. Un individu contra el món. L'obra 'Stockmann', dirigida per Oriol Tarrasón i basada en 'Un enemic del poble' del dramaturg noruec Henrik Ibsen, explica l'enfrontament del doctor Stockmann amb la societat. El doctor, que treballa com a director d'un balneari, descobreix que les seves aigües estan contaminades i que són les causants d'unes malalties que comencen a aflorar entre els ciutadans. El seu germà, alcalde del mateix poble, no permetrà que es tanquin les portes del balneari perquè són una gran font d'interessos per al poble. Dos germans amb aspiracions contràries: un que encarna el poder, l'altre que representa l'heroi. Un s'acomodarà a les normes, l'altre lluitarà per transgredir-les.

La tensió "palpitant" de l'obra, segons la seva companyia, Les Antonietes, surt d'aquest enfrontament entre els dos Stockmann. "Stockmann dóna nom al personatge protagonista i també a l'alcalde", recorda el director, i és per això que han decidit substituir el nom original de l'obra, 'Un enemic del poble', per un de molt més directe: 'Stockmann'. Ibsen plantejava a 'Un enemic del poble' que "s'ha de netejar la societat". El motiu de l'obra de teatre d'Ibsen són unes aigües contaminades. El motiu extrapolat és una crítica social al poder i als seus interessos. Aquest text es va publicar l'any 1882 però, segons afirma Tarrasón, "Ibsen parla de moralitat i això segueix vigent". És més, assenyala que l'escriptor noruec "està avançat a la nostra època" i que, si pogués parlar-li, li diria que s'ha "quedat curt". Amb Ibsen es va fer un gir a la temàtica del teatre europeu del segle XIX i XX. Les comèdies burgeses que servien per distreure van quedar endarrere i, en canvi, les representacions tenyides de conflictes socials van anar sorgint.

Tarrasón és conscient de les dificultats d'adaptar aquest clàssic d'Ibsen al teatre, sobretot pel "compromís" que té "amb la societat". "A vegades al teatre ens arrisquem poc", afirma, i continua que aquesta obra és "un gran text per arriscar-s'hi" i "per donar-ho tot". "Els clàssics saben dir perfectament allò que intuïm, allò que tenim dins del cap però que no trobem les paraules per anunciar-ho". Com diuen molts lectors, "diu allò que m'agradaria dir però que no sé dir". Amb un repertori de sis personatges, encarnats per Bernat Quintana (el doctor), Pep Ambròs (l'alcalde), Annabel Castan (n'interpreta dos), Mireia Illamola i Arnau Puig, Tarrasón transportarà a partir del dimecres 8 de maig aquest conflicte moral a la Sala Muntaner. "Val la pena que si ens tirem a la piscina, ens tirem de molt amunt", conclou el director.