Cultura25/09/2018

Identificada la model de la vulva de Courbet

L'artista es va inspirar en la ballarina Constance Quéniaux quan va pintar 'L'origine du monde'

Agències

BarcelonaS'ha resolt un dels grans misteris del món de l’art. Es tracta de la dona que va servir de model a Gustave Courbet per a una de les seves obres més emblemàtiques i provocatives, ‘L’origine du monde’ (L’origen del món). El seu nom era Constance Quéniaux i era ballarina de l’Òpera de París. Ho explica Claude Schopp al llibre ‘L’origine du monde, vie du modèle’, que es publicarà a França el 4 d’octubre.

Schopp va identificar la model per casualitat mentre examinava la correspondència entre els escriptors Alenxadre Dumas (fill) i George Sand. En una carta, datada el juny del 1871, s'hi esmenta l’obra de Courbet, del 1866, que mostra en un primer pla el sexe femení sense cap artifici. A la carta, Dumas, que era hostil a la Comuna (el govern revolucionari que va exercir el poder a París durant dos mesos la primavera del 1871) critica Courbet per donar-hi suport: "No es pot pintar amb el pinzell més delicat i sonor 'l’entrevista' de la senyoreta Quéniaux de l’Òpera". La paraula 'entrevista' ('interview' en francès) no tenia cap sentit en aquesta frase, i per això Schopp va comparar la transcripció amb el manuscrit original que es conserva a la Biblioteca Nacional de França. I la paraula no era 'interview' sinó 'interieur'.

Cargando
No hay anuncios

Fins ara, de l’obra de Courbet, que es pot veure al Museu d’Orsay de París, només se sabia que l’havia encarregat el diplomàtic turc-egipci Jalil-Bey i que Courbet l’havia pintat l’estiu del 1866. La model, de la qual es conserven algunes fotografies al Museu d’Orsay, tenia 34 anys i en feia set que no ballava quan la van pintar. Si Dumas va revelar-ne el nom, segons Schopp, és perquè estava ressentit amb Courbet. La ballarina, poc després, es va convertir en una dona "respectable" i entregada a les obres filantròpiques. Quéniaux tenia una obra de Courbet que es va posar a la venda quan ella va morir. Es tracta d'un quadre amb algunes flors, entre les quals hi ha camèlies vermelles i blanques (a l’època de Dumas estaven destinades a les cortesanes). Al centre hi ha una corol·la vermella, profunda i oberta.