La festa instrumental de Los Mambo Jambo

Barcelona.El saxofonista Dani Nel·lo recorda la gestació de Los Mambo Jambo com el fruit d'una "llavor ben plantada". "Vam començar a tocar plegats al local d'assaig per divertir-nos", diu Nel·lo. Tan senzill com això. Podria ser la història de quatre adolescents que busquen un espai de diversió, però, en realitat, és l'aventura de quatre músics amb gairebé tres dècades de trajectòria. "Trobar-nos després de tants anys de carrera fa que t'estalviïs molts passos", explica Ivan Kovacevic, contrabaixista d'un grup barceloní que completen Mario Cobo (guitarra) i Anton Jarl (bateria).

Dit d'una altra manera, Los Mambo Jambo van per feina i són el que són perquè s'ho passen bé. "Sortíem del local encesos com si fóssim adolescents. Quedàvem per fer versions d'instrumentals dels anys 50 i 60, però de seguida vam començar a fer temes propis i vam tenir ganes que la gent escoltés el que estàvem fent", recorda Nel·lo. "Vam veure que teníem un so propi", diu Kovacevic. Quatre anys després d'aquell primer assaig, el grup ja té dos àlbums publicats per Buenritmo: Los Mambo Jambo (2012) i Impacto inminente (2013). Però sobretot acumulen molts concerts. I és en directe on han consolidat un so que ells mateixos defineixen com a jambofònic. "El fem servir per identificar les nostres influències: el rhythm'n'blues dels saxofonistes salvatges dels anys 50, l'electricitat del rock'n'roll més obscur, les melodies de guitarra del surf i els uptempos del swing", detalla Nel·lo.

La cuina de l'infern

Per elaborar el so jambofònic compten amb la saviesa que aporta l'experiència. El currículum de Nel·lo, Kovacevic, Jarl i Cobo inclou noms com Los Rebeldes, The Nu Niles, Kim Lenz & The Jaguars, la Barcelona Big Blues Band i diversos grups de jazz. Tot plegat fa que, com diu Nel·lo, siguin una mena de "cuiners" que remenen ingredients ben contrastats al seu gust i sense pretendre "emular cap grup". "Agafem el testimoni de l'energia primigènia del rock'n'roll i la portem als nostres dies", assegura.

En la particular cuina de l'infern de Los Mambo Jambo es cou el que el saxofonista reconeix com "l'actiu més potent de la banda": el directe. "Quan algú ens ve a veure, es tracta d'obrir la porta i deixar-se anar. No has de saber de què va la pel·lícula per gaudir-la, perquè la veus directament i no necessites que ningú te l'expliqui", diu Nel·lo. "Tenim un missatge directe", afegeix Kovacevic, abans d'insistir en un altre concepte essencial de la banda: "la intensitat". Per tant, avui la intenció del grup és oferir un concert directe i intens a la Sala Razzamatazz. L'actuació, que començarà a les vuit del vespre, forma part del cicle Curtcircuit, una iniciativa de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya, en què un grup consolidat n'apadrina un altre d'emergent. En aquest cas, Los Mambo Jambo fan de padrins del trio barceloní Blas Picón & The Junk Express.

Un sucós "artefacte d'entreteniment"

El nou disc de Los Mambo Jambo, Impacto inminente, reivindica alhora el rock'n'roll i els còmics de suspens d'EC Comics dels anys 50 i 60. "Eren artefactes d'entreteniment que no estaven ben vistos per l'alta cultura. Però han deixat petjada en la cultura popular, de Stephen King a George A. Romero i Quentin Tarantino", explica Dani Nel·lo. Les nou cançons del disc són "breus simfonies de butxaca que evoquen petits mons", els paisatges de la sèrie B. Una de les peces, G-String murders [Els crims del tanga], homenatja la novel·la del 1941 escrita per de Gypsy Rose Lee, una de les artistes més populars de burlesc.