Iron Man 3

La divisió cinematogràfica de Marvel li deu molt a Tony Stark i més li deurà a partir d'aquesta tercera pel·lícula sobre El hombre de hierro, sens dubte la millor de la saga del superheroi. Iron Man 3 és més que la resta, en tots els sentits, i per això segurament podem parlar de la pel·lícula-còmic més total i més completa realitzada fins ara.

Primer, Shane Black ens presenta un Tony Stark ferit i vulnerable, afectat per un món que s'enfonsa i on ressonen els conflictes post 11-S. Però, a diferència dels superherois foscos de Christopher Nolan, Black enllustra el seu protagonista desplegant el més brillant catàleg de tics, acudits i ironia com a arma de defensa davant la seva perplexitat. És cert: Iron Man s'ha transformat en un superheroi d'intensa càrrega emocional ara que ha deixat de ser un playboy i s'ha compromès amb Pepper Pots, però no per això ha oblidat ser simpàtic.

Segon, si la base argumental de la pel·lícula ja era interessant -el còmic Extremis , escrit per Warren Ellis-, Black, coguionista, ha sabut retorçar-la i portar-la cap a terrenys tan suggeridors com sorprenents. El poder de les noves tecnologies i les seves possibilitats per al terrorisme global, la fe cega en el positivisme científic i la política com a teatre interpretat per mediocres són algunes de les reflexions que apunta. No sona gaire lleuger, però per sort Black sap com convertir tot això en una festa per a l'espectador. Molta pirotècnica visual, en efecte, però també unes imatges tan intenses que, mirant el film, sembla estar llegint en pantalla un còmic de carn, os i molt FX.