De ‘Joc de trons’ a la música mestissa londinenca
L’actriu Natalia Tena actua a Barcelona amb el seu grup, Molotov Jukebox
Natalia Tena és a Mèxic, presentant 10.000 km, la pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet sobre una parella que salva la distància geogràfica a través d’internet. Com el seu personatge a la pel·lícula, es comunica amb els periodistes a través de Skype, però aquesta vegada, no per parlar de cinema, ni dels seus papers més coneguts a Harry Potter (Nymphadora Tonks) o Joc de trons (Osha), sinó del grup de música en què canta, Molotov Jukebox. De Joc de trons, de fet, té prohibit dir-ne ni una paraula. “Ho sento, és top secret, si no, no tindria gràcia”, s’excusa. No li molesta, però, que la seva populariat a les pantalles pugui eclipsar la seva feina com a cantant. “Al contrari -explica-. Hi ha molts fans que s’acosten a nosaltres perquè m’han conegut per una altra faceta meva i després es fan seguidors del grup... Els de Joc de trons són de totes les edats, però els de Harry Potter de vegades tenen 16 o 17 anys i no poden venir als nostres concerts”, riu, dient que ja creixeran.
El grup, que està establert a Londres, ja va actuar una vegada a Barcelona, precisament la nit de l’estrena de 10.000 km, però ara torna amb una petita base d’amics i seguidors. “Estic molt emocionada de venir a tocar. Amb la pel·lícula he fet un munt d’amics que són com de la família i, a més, com que és l’última nit de la gira, després del concert podrem sortir”, augura.
De pare basc i mare extremenya, Natalia Tena va créixer a la capital britànica, on de ben petita -“als quatre o cinc anys”- va començar a rebre educació musical clàssica. Als 18 se’n va cansar i es va dedicar a fer obres de teatre que, tot i no ser musicals, contenien molta música. “En una, la directora volia que tots els actors agaféssim un instrument. Jo vaig veure l’acordió i va ser com un amor a primera vista. Era molt petitó i em va servir per aprendre’n una mica”, explica. La mà dreta, segons diu, ja la tenia apresa del piano; només calia treballar l’esquerra i “entendre com respira l’animal”. Només ho diu mig de broma, perquè el seu instrument actual té nom i tot: es diu Italian Stallion Stallone (és a dir, Semental Italià Stallone).
Dos anys després d’aquella presa de contacte amb un acordió, li van oferir cantar en un grup. Allà va conèixer Sam Apley, que acabaria sent violinista i cantant de Molotov Jukebox: “Va ser com... fem l’amor i música, immediatament!” La parella va crear el seu propi grup i, després de molts canvis (hi han entrat i sortit 17 músics diferents), s’ha convertit en una formació estable amb un primer disc autoeditat, Carnival flower (2014), que és el que presenten a la sala Music Hall.
L’estil de Molotov Jukebox no és el que t’esperes d’un grup londinenc. És música mestissa, de sang calenta, molt diferent dels sons anglosaxons que acostumen a arribar de les illes britàniques. “És que a vosaltres us arriben un tipus de grups molt concrets, les típiques bandes indie rock de nois, però Londres és una barreja de moltes cultures -explica-. Al Sam li agrada molt la música balcànica, el guitarrista [Adam Burke] ve del gipsy jazz i jo tinc aquesta cosa llatina: m’encanten els ritmes llatins i ballar -continua-. A Londres es veuen grups de tot el món i molt barrejats, amb clubs com el Passing Clouds, en què es barreja gent de Polònia, Nigèria... i les músiques s’hi barregen. És el meu club favorit, m’encanta anar-hi”.
L’acordió, però, no té res a veure amb la seva ascendència basca, ni tampoc parla euskera, com diu alguna biografia no autoritzada. “Internet és una bogeria, de vegades em pregunten coses i no sé de què m’estan parlant ni d’on ho han tret”, exclama. De fet, fins als 11 o 12 anys només escoltava música dels anys 60: “The Mamas & the Papas, els Beatles, Elvis, Aretha Franklin, Nina Simone... Fins que vaig arribar a l’adolescència no em vaig adonar que la música que jo escoltava no era l’actual. Però no sé què m’influeix. De vegades escolto Major Lazer i de sobte vull fer una mica de dance hall... I sempre m’enduc alguna cosa dels viatges que faig”. D’aquí, per ara, s’ha endut l’Always Drinking Marching Band.
Molotov Jukebox + Mood Music Hall (Rambla Catalunya, 2-4, Barcelona)Dissabte, 29 20.45 h (teloners), 21.15 h (Molotov Jukebox). 12-15 €