José González desembarca al Viking Musik BCN

BarcelonaTotes les entrades venudes. Així afronta José González (Göteborg, 1978), suec de pares argentins, la llarga gira mundial que va començar ahir a Madrid i que aquest divendres arriba a L’Auditori de Barcelona, on ja fa dies que no queda ni una localitat. El seu folk alhora intimista i lluminós fa temps que arrossega públic, sobretot des de l’impacte de Heartbeats, una versió del grup The Knife impulsada per un anunci televisiu fa deu anys.

D’aleshores ençà, González ha administrat una carrera repartida entre el grup Junip, amb treballs com Fields (2010) i Junip (2013), i discos en solitari com Veneer (2003) i In our nature (2007). I ara, vuit anys després, estrena cançons noves al seu nom: les de l’àlbum Vestiges & claws (2015). “Entre l’últim disc de Junip i aquest nou, gent propera ha mort o ha tingut malalties greus, i crec que això és nota en les lletres de les cançons, que parlen menys de mi”, diu González.

L’altre canvi és una presència més decidida d’influències de les músiques de Mali, que ja apareixien tímidament en alguna peça d’ In our nature. “He estat escoltant molts discos d’artistes de Mali i he tingut l’oportunitat de veure concerts de Sidi Touré i Amadou & Mariam. A Vestiges & claws hi ha tres cançons que tenen influències molt òbvies d’aquestes músiques: Stories we build, stories we tell, What wall i Afterglow. Evidentment, és un estil que estic imitant, no es pot dir que el conegui prou bé, però m’hi sento molt còmode”, explica.

Recollir tradicions musicals diverses és una constant en la trajectòria de González. Quan era petit, a casa sonaven “Caetano Veloso, Chico Buarque, els Beatles, Mercedes Sosa, Silvio Rodríguez, una mica de música clàssica i sobretot una cinta de Markama”, una formació argentina de música folklòrica. Més endavant va tocar amb el grup de hardcore Back Against The Wall i fins i tot va tenir contacte amb l’escena sueca de death metal. “Anava a molts concerts amb l’Elias Araya (bateria a Junip), perquè ell estava molt ficat en el death metal i era amic del cantant d’At The Gates”, diu.

Tanmateix, la influència més determinant, i la que va acabar de configurar la personalitat de González, va ser la música del britànic Nick Drake. “El vaig descobrir cap al 2002, i em va inspirar cançons com Stay in the shade ”, explica aquest suec que divendres, integrat en un quintet, inaugura el cicle Viking Musik BCN i que a finals de maig tornarà a Barcelona per actuar al Primavera Sound.