Katie Melua, la princesa que sap de blues i de folk

La cantant va oferir un concert correcte i elegant

Olga àbalos
15/08/2013

Katie Melua té una relació de respecte cap al públic que la fa ser més natural i menys impostada que altres cantautores amb veu suau també establertes en el mainstream que practiquen la cançó melòdica amb tocs de folk i blues. Fins i tot sembla que imposi una certa distància, com per evitar embafar-se de la calor de l'audiència, dels cors, de les mans picant. I s'agraeix. La seva música ja té prou dosi de sentimentalisme i dramatisme per fer-ne una festa col·lectiva. Tot i la seva joventut (29 anys), sap on són els seus límits i va voler que la proposta musical que està treballant en l'última dècada fos la que realment s'emportés el protagonisme amb un posada en escena sense excessos acompanyada per un quartet de músics veterans.

Melua aterrava a Cap Roig amb les entrades esgotades per repassar els seus temes més coneguts abans de centrar-se completament en el llançament del nou disc, Ketevan , a mitjans de setembre. La balada Thank you, stars va encetar un concert que ràpidament va trepitjar terreny folk i blues elèctric amb la narrativa Mary Pickford , la cabaretera Moment of madness , el blues de Gasoline alley (de Rod Stewart) i el rock'n'roll de Two bare feet . Un primer bloc prou representatiu de la varietat estilística que va regnar en tota l'actuació en què Melua anava combinant la guitarra acústica i l'elèctrica. L'heterogeneïtat, però, quedava sota control quan entre èxits melosos com Shy boy , Spider's web i Nine million bicycles hi col·locava versions referencials com Crawling up a hill (John Mayall) i On the road again (Canned Head). També es va moure amb desimboltura per registres jazz com Call of the search . No va interpretar cap cançó del seu nou disc però va donar una pista: una versió íntima de Diamonds are forever , de Shirley Bassey, que va la forçar vocalment una mica. "No forma part del nou disc, però hi va ser present durant la gravació", va dir. I cried for you , la peça que va començar-ho tot ara fa 10 anys, va concloure un concert correcte i elegant.