Kristen Stewart: "Dir adéu a la Bella va ser tot un alleujament"
Celebritat "Tinc la sensació que no coneixeré mai ningú que no sàpiga d'entrada qui sóc" Atrevida "L'única manera d'aprendre a afrontar certes situacions és vivint-les"
LOS ANGELESNomés té 22 anys i, segons Forbes , l'any passat va ser l'actriu que més diners va guanyar a Hollywood. Kristen Stewart s'explica sobre com s'acomiada de l'últim títol de la saga Crepuscle i descriu el pes de la fama.
La saga Crepúsculo: Amanecer (Parte 2) arrenca amb la Bella convertida en vampir.
Ha aconseguit el que volia des del principi. Però per molt madura que fos per tot el que li havia tocat viure és com si ara fos una nena petita. Està en un món molt diferent i té uns poders que encara no sap com fer servir. Les coses no seran fàcils per a ella, però ho portarà prou bé.
Quina qualitat humana valora més després d'aquesta experiència?
Sovint penso en què passaria si no hi hagués límits temporals i la vida continués eternament. Si apreciem de veritat algunes coses és perquè sabem que ens hem de sentir agraïts, perquè arribarà un dia que ja no les tindrem.
Sabem que no ha volgut deixar Crepuscle sense endur-se alguns records.
Em vaig quedar amb l'anell de noces i tinc algunes polseres i joies de la Bella. També vaig agafar algunes peces de roba. Al final de cada pel·lícula he revisat totes les seves coses i he dit: "Vull això i allò". Tinc la jaqueta de la primera pel·lícula, la que duia a l'escola. Me la posaria, però, en realitat, no corda bé, perquè és una jaqueta de pel·lícula.
¿Trobarà a faltar el personatge de la Bella o se sent alleugerida per haver-li dit adéu?
Vaig dir adéu a la Bella l'últim dia de rodatge i, en part, va ser tot un alleujament. Ara ja no em pesa. Però, al mateix temps, tinc la sort de poder quedar-me amb els personatges: he agafat tot el que necessitava d'ella i he tancat una etapa. I aquesta ha sigut una etapa molt especial, perquè ha durat molt.
Retrocedint cinc anys en el temps, ¿li hauria agradat saber com li canviaria la vida aquest paper abans d'acceptar-lo?
No ho sé. L'única manera d'aprendre a afrontar certes situacions és vivint-les. Segurament em diria a mi mateixa: "Val la pena" [Riu.] De vegades és bo sentir una mica de por, perquè és d'on sorgeixen les coses més intenses i interessants.
Troba a faltar l'anonimat?
Naturalment. Tinc la sensació que no coneixeré mai ningú que no sàpiga d'entrada qui sóc. Tothom té una certa idea sobre mi. Sobretot pel fet de viure a Los Angeles. Com que sóc d'aquesta ciutat, sóc molt conscient de com funcionen les coses a Hollywood.