L’ARA es qüestiona el món en què vivim

BarcelonaPodem imaginar les escoles del futur sense tenir en compte els infants o els mestres? ¿Com podem reconèixer la felicitat? ¿Hem de repensar què vol dir justícia? ¿La racionalitat no permet que puguem enamorar-nos apassionadament i donar-ho tot per l’altre? ¿La nació posa en perill la nostra superviviència o la garanteix? ¿Les botigues han esdevingut farmàcies amb píndoles per mitigar els mals de l’ànima? ¿Hem d’imaginar una nova política i indignar-nos més sovint? ¿Què és el temps? ¿L’amistat és cada cop més un miracle? L’ARA vol defensar que pensar és extraordinàriament útil. Sobretot en un món en crisi, on el model democràtic sembla esgotar-se sota la pressió dels interessos econòmics i on abunden els discursos excloents. Avui, millorar l’estat del món -repensar, redissenyar, reconstruir-és quasi un imperatiu ciutadà.

Per tots aquests motius, a partir del dissabte que ve, 10 de maig, i fins al 12 de juliol, per 5,30 euros, l’ARA vendrà una selecció dels assajos breus sobre qüestions concretes de deu dels millors pensadors del món. Es tracta d’una selecció de la col·lecció Breus del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Deu obres que recullen, en format sintètic i en versió bilingüe (en català i en l’idioma original del conferenciant), ponències dels cicles de conferències i simposis celebrats al CCCB. Són les reflexions d’autèntics referents a escala internacional, implacables observadors d’un món en canvi permanent. Zygmunt Bauman, Alain Touraine, Pascal Bruckner, Tzvetan Todorov, Rüdiger Safranski, Nancy Fraser, Kwame Anthony Appiah, Eva Illouz, Judith Butler i Jordi Llovet conviden, amb les seves reflexions, a tenir una nova mirada.

Un dels màxims atractius de tots aquests llibres és que, lluny de ser discursos pessimistes o apocalíptics, tots aquests pensadors contemporanis no es resignen, sinó que proposen alternatives.

El primer llibre, La felicitat es fa, no es compra, de Zygmunt Bauman, es vendrà el cap de setmana que ve, 10 i 11 de maig. El cap de setmana següent, 18 i 19 de maig, arribarà l’obra Globalització econòmica i fragmentació social, d’Alain Touraine. La vida bona de Pascal Bruckner i la resta de llibres -per l’ordre que detallem en aquestes pàgines- es podran adquirir de dilluns a dissabte les setmanes següents.

ZYGMUNT BAUMAN: “Sense la frustració dels desitjos, la demanda dels consumidors s’exhauriria” ZYGMUNT BAUMAN

Professor emèrit de la Universitat de Leeds i gran teòric de la modernitat líquida, Zygmunt Bauman (Poznan, Polònia, 1925) s’ha convertit en el flagell del capitalisme salvatge. Amb una sòlida trajectòria, és un implacable observador del nostre món. A La felicitat es fa, no es compra, defensa que una vida millor no equival a més consum. I alerta de l’engany de creure que les botigues estan plenes de medicines per a l’ànima: “Sense la frustració repetida dels desitjos, la demanda dels consumidors s’exhauriria de seguida i l’economia de consum es quedaria sense energia”, afirma. Segons Bauman, hem oblidat l’amor, l’amistat, els sentiments, la cultura de l’esforç. Però el filòsof creu possible repensar el món: “És necessari canviar el destí, però primer cal aturar el tren”.

ALAIN TOURAINE: “La ruptura entre l’economia i la resta de la vida social és una amenaça” ALAIN TOURAINE

El sociòleg francès Alain Touraine (Hermanville-sur-Mer, 1925) reflexiona a Globalització econòmica i fragmentació social sobre la ruptura entre l’economia i la resta de la vida social. ¿Com podem imaginar les ciutats, les escoles del futur o, fins i tot, la política si cap d’aquestes institucions no tenen cap influència en el sistema?, es qüestiona. Touraine alerta de la “fi del que és social” i de la crisi de la representativitat, que es produeix perquè cada vegada hi ha menys conjunts socials representables. Demana eliminar la paraula sociologia, perquè, segons ell, no té cap sentit avui dia.

PASCAL BRUCKNER: “Hem arribat a l’era del deure de la felicitat” PASCAL BRUCKNER

L’escriptor i assagista Pascal Bruckner (París, 1948) descriu a La vida bona una societat impacient: “Durant dos segles els moviments progressistes, socialistes, comunistes i anarquistes van reivindicar la felicitat”. I continua: “Als anys seixanta es passa del dret de la felicitat al deure de la felicitat”. Bruckner creu que ens hem tornat uns “postcristians bojos”: “Ara la qüestió de la salvació no es planteja en el més enllà, sinó aquí i ara”. La conclusió de Bruckner és que, en un món on tothom vol demostrar que és més feliç que l’altre, no és possible imposar la felicitat: “L’únic poder que tenim sobre la felicitat és el de reconèixer-la quan arriba i acollir-la quan la tenim al davant”.

TZVETAN TODOROV: “L’ultraliberalisme no deixa marge per a l’acció política” TZVETAN TODOROV

Els assajos de Tzvetan Todorov (Bulgària, 1939) abracen tots els gèneres: la literatura, la filosofia, la història i l’art. A Murs caiguts, murs erigits, reflexiona sobre la multiplicació de murs després que caigués el de Berlín, el novembre del 1989. Todorov és crític amb un nou mur, l’antiimmigrants. “És la reacció dels rics contra les conseqüències que la mundialització ha tingut per als pobres”, diu. Todorov és molt crític amb un Occident que defensa la seva missió messiànica: imposar el règim democràtic per la força. A Todorov li preocupa l’ultraliberalisme del segle XXI: “A l’interior de cada país, la ideologia ultraliberal no deixa cap marge per a l’acció política”. Els murs, segons Todorov, continuaran existint mentre existeixi un cert “monisme” de pensament. Aquest pensador defensa la intervenció del poder polític que es preocupa pel bé comú i no només per la llibertat deixada a l’egoisme d’uns quants.

RÜDIGER SAFRANSKI: “Als fills i als néts se’ls deixen escombraries i factures” RÜDIGER SAFRANSKI

¿Què és el temps?, es pregunta el filòsof, assagista i autor de grans biografies Rüdiger Safranski (Alemanya, 1945). Després d’analitzar com els rellotges han canviat i dominat la vida de l’home, Safranski fa un retrat demolidor de l’home del segle XXI: “L’home flexible i accelerat sent que se li demana massa i acaba extenuat”. El “consumeix ara, paga més endavant” és, segons Safranski, un dels grans mals del nostre segle. “Es consumeix el futur, que es deixa als fills i als néts en forma d’escombraries i factures pendents”. Si bé no es pot dominar el temps, el filòsof proposa canviar la manera com se socialitza.

NANCY FRASER: “Cultiveu la imaginació política” NANCY FRASER

Nancy Fraser (EUA 1947) és una destacada pensadora feminista, coneguda sobretot per les seves reflexions sobre la justícia. Fraser defensa que encara ens falten respostes convincents per aclarir què és la justícia i qui en són els destinataris. La pensadora amplia el concepte d’injustícia: no només es tracta de problemes de redistribució sinó també de reconeixement i de representació. Fraser dóna múltiples consells al lector. Entre aquests consells, aguditzar el sentit de la injustícia, no suposar mai que la falta de crítiques vol dir que no hi ha injustícies, apreciar la creativitat dels oprimits o cultivar la indignació social i la imaginació política.

KWAME A. APPIAH: “El cosmopolitisme és universalitat amb diferència”KWAME A. APPIAH

Fill d’un ghanès i una anglesa, Kwame Anthony Appiah (Anglaterra, 1954) vincula el seu cosmopolitisme amb la seva biografia: “Penso que el cosmopolitisme és un temperament que es pot trobar en tots els continents: com ja he dit, no el vaig aprendre ni a Anglaterra ni a Amèrica, sinó quan creixia a Ghana”. Appiah defensa un cosmopolitisme que es pot sintetitzar en tres paraules: “Universalitat més diferència”.

EVA ILLOUZ: “La ironia altera les possibilitats de creure en l’amor”

“L’amor ha patit el mateix desencantament que la natura: ja no el veiem com un element mogut per forces grandioses i misterioses, sinó com un fenomen que requereix explicació i control”, escriu Eva Illouz (Marroc, 1961). Aquesta sociòloga, que ha escrit molt sobre com el capitalisme afecta la vida privada, analitza a L’amor, la raó, la ironia l’evolució o involució de les emocions. Defensa que avui som més racionals que mai i que hem passat de ser encantats per l’amor a estar desencantats. El segle XXI el domina la ironia, segons la sociòloga. “I la ironia altera les possibilitats de creure en l’amor”.

JUDITH BUTLER: “Per què no sentim repulsió moral davant de la violència estatal?”JUDITH BUTLER

Judith Butler (EUA, 1956) és considerada una de les intel·lectuals més influents del món i no té pèls a la llengua: “Si en aquest article faig una crítica des del Primer Món de l’impuls destructiu, és precisament perquè sóc ciutadana d’un país que idealitza sistemàticament la seva capacitat per assassinar”, escriu. Butler reflexiona sobre la destructivitat: “Per què sentim horror i repulsió moral davant del terrorisme suïcida, mentre que, d’altra banda, no sentim el mateix horror i repulsió moral davant de la violència estatal?” Al seu article no hi falten referències a Guantánamo.

JORDI LLOVET: “L’amistat s’ha convertit en una defensa”JORDI LLOVET

De la cultura grega a la Bíblia, passant per Montaigne i els refranys catalans, Jordi Llovet (Barcelona, 1947) reflexiona sobre l’amistat al llarg dels segles, fins avui: “Em sembla que l’amistat, avui, ja no és una cosa que afecti la res publica, i que més aviat s’ha convertit en una defensa, si no una muralla, contra les agressions de la publicitat i de la vida comuna”.