L'associació Salvar el Archivo de Salamanca convoca una concentració davant la Generalitat

BarcelonaEl retorn dels 'papers de Salamanca' és cada vegada més una rocambolesca història de despropòsits. Policarpo Sánchez, que porta anys litigant i reclamant que els documents no surtin de l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, és el president de l'associació Salvar el Archivo de Salamanca. Aquesta entitat ha convocat avui una manifestació davant la Generalitat de Catalunya per "reclamar a Puigdemont la devolució dels documents que s'ha quedat indegudament". A més, Sánchez assegura que ha recollit més de 300.000 firmes de ciutadans per exigir la "devolució dels papers robats".

Quins són els papers que reclama Sánchez?

L'origen del litigi és una sentència del Tribunal Constitucional que es va fer pública el febrer del 2013. Aquesta sentència desestimava el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la Junta de Castella i Lleó i avalava el retorn dels 'papers de Salamanca' a Catalunya. Però també explicitava que la Generalitat havia de restituir els documents als seus propietaris originals. I aquest és el punt que ara utilitza Sánchez: reclama els papers de les institucions que han desaparegut o si no està clar qui n'és l'hereu.

Quants papers han tornat a Catalunya?

Des de ben bé l'inici de la Transició, Catalunya reclama els 'papers de Salamanca' espoliats al final de la Guerra Civil amb fins repressius. El senador Josep Benet va ser el primer a fer-ho, el 1978, com a acte de justícia per les víctimes. No va ser fins al 2005 que es va aprovar una llei –després de llargues negociacions polítiques– que preveia la restitució als legítims propietaris. Els primers documents van arribar el 2006 i després el degoteig ha estat llarg i interromput diverses vegades.

Tots els documents retornats han estat aprovats per una comissió mixta, formada per tècnics del ministeri de Cultura i de la Generalitat de Catalunya. Segons el reial decret 2134/2008, la Generalitat és qui ha d'esbrinar qui són els hereus de la documentació i notificar-ho.

De moment, han tornat a Catalunya 507 lligalls el 2006, la majoria, documentació institucional. El 2011 van sortir de Salamanca 365 caixes amb documents de la UGT, el PSUC, el POUM, ERC i de particulars, com Francesc Cambó i Antoni Rovira i Virgili. El 2015 van arribar Sant Cugat, 235 caixes de documentació textual, 359 llibres, deu cartells, tres mapes i quatre banderes. Es van restituir alguns d’aquests documents als seus propietaris legítims, entre els quals, el Centro Asturiano, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el CADCI, la CNT, el PSUC, ERC i la UGT. També van poder recuperar els papers Odina Capo –filla del naturista Nicolás Capo–, Clara Riba i Romeva –néta del pedagog i polític Pau Romeva– i Maria Calvo –besnéta d'Antoni Rovira i Virgili.