"Layret podria haver canviat la nostra història, però el van assassinar"

Barcelona"Francesc Layret mereix un reconeixement institucional. Cap partit polític l'ha reivindicat", lamenta el periodista i escriptor Xavier Vidal (Alginet, la Ribera, 1966). A la novel·la Set bales en la nit (Columna), Vidal s'endinsa en les últimes quaranta-vuit hores de l'advocat, regidor i diputat assassinat el 30 de novembre del 1920 davant el portal de casa seva. La novel·la combina la recerca històrica amb el thriller per portar el lector a un moment històric convuls que, en opinió de Vidal, té molts paral·lelismes amb el present.

"Layret, per a mi, era un carrer fins que vaig anar a veure l'exposició El fil roig del catalanisme, a Sabadell, i vaig descobrir no tan sols una persona sinó també un personatge de novel·la. Em va meravellar que algú sense mobilitat a les cames, que es va passar des dels dos fins als setze anys tancat a casa, atemorís els més poderosos de Catalunya i Madrid", assegura.

Vidal va quedar fascinat per Layret, un important advocat i un referent polític, amb Lluís Companys i Salvador Seguí, de l'obrerisme i les esquerres catalanes de les primeres dues dècades del segle XX. Quan va ser assassinat, treballava en una candidatura de socialistes, comunistes, membres del Partit Republicà Català (PRC) i altres republicans, en la qual es volien incloure sindicalistes de la UGT i la CNT. Aquest acord conjunt entre el moviment obrer i l'esquerra catalanista era un gran salt, perquè fins aleshores havien treballat en paral·lel. "Podria haver canviat la nostra història i el van assassinar. Com a advocat va ajudar de franc molts treballadors i va lluitar moltíssim per la llengua catalana", assegura el periodista, que s'ha documentat, sobretot, amb el llibre Francesc Layret. Vida, obra i pensament (Tigre de Paper), de Vidal Aragonès, on l'historiador treu a la llum el nom dels assassins de Layret i qui els va pagar; amb la biografia que va fer Joaquim Ferrer, i amb Las últimas veinticuatro horas de Francisco Layret, que va publicar el periodista Francisco Madrid a l'Argentina el 1942.

El dolent perfecte

Vidal reprodueix les últimes 48 hores de Layret, que les va passar sobretot intentant treure de la presó sindicalistes i polítics, com Seguí i Companys. Per parlar de les conseqüències de l'assassinat fa un salt en el temps fins a la Guerra Civil i utilitza com a testimoni Andrés Rodríguez, que gairebé mai es movia del costat de Layret, perquè aquest havia de caminar amb crosses.

"Tinc el dolent perfecte, Severiano Martínez Anido", diu Vidal. Governador civil de Barcelona entre 1920 i 1922, Anido va ser el responsable d'una brutal repressió contra el moviment obrer, que havia posat contra les cordes la burgesia i l'estat amb la vaga de la Canadenca el 1919. "Era un dèspota, un bevedor i un sàdic", recorda Vidal. L'escriptor Pío Baroja va descriure Martínez Anido com el "buldog de la monarquia". En canvi, el periodista ha hagut d'inventar-se personatges femenins. "Les dones no apareixen prou als llibres d'història i he creat un personatge femení que és una espia i confident de Martínez Anido i un altre que és la dona del president dels sindicats", detalla. Qui sí que és real i és una altra figura clau de la novel·la és Mercè Micó, la primera dona de Lluís Companys. De fet, quan Layret va ser assassinat, en un taxi l'esperava Micó perquè havien de reunir-se amb Martínez Anido i l'alcalde de Barcelona, Antoni Martínez i Domingo, per parlar dels presos que volien traslladar a Maó.