L'entusiasme de Juli Bustamante vist per dos incondicionals

Barcelona.Juli Bustamente (València, 1951) forma part de la tripleta màgica de la música valenciana de finals dels anys 70, juntament amb Remigi Palmero i Pep Laguarda. "Volíem la normalització de la llengua en el pop, que la música popular fos també en català i que tinguera els seus discos. De fet, pensàvem que estàvem fent una cosa revolucionària", recorda Bustamante alhora que reconeix la feina prèvia de Pau Riba i Sisa en aquest propòsit. La seva primera gran contribució va ser l'àlbum Cambrers (1981), un treball que trenta anys després ha influït en una nova generació de músics, entre els quals hi ha Xesc Cabot, baixista de Fred i Son i codirector, amb Pep Garrido, del documental Bustamente Perkins, un títol que sorgeix d'una anècdota que s'explica en el film.

Tanmateix, Bustamante és molt més que Cambrers , perquè no ha deixat de compondre cançons i publicar discos com ara Cargo de mí (1986), Ciutat magnètica (1992), Entusiastas (1998) i Con tal de volar (2003). "He arribat als 63 anys rodejat de gent magnífica. No m'he fet ric, però la riquesa és que no m'han deixat ni ser pobre ni fer-me vell", explica.

"Som incondicionals de la seva música", diu Garrido, i el documental que es projecta demà i dijous al Festival In-Edit de Barcelona no amaga l'entusiasme dels directors, però va més enllà de la música. "La idea inicial era fer un recorregut històric per la carrera del Juli. Simultàniament, volíem fer un retrat íntim d'ell, sobre la seva manera de viure, de treballar, de compondre, d'entendre l'art i les relacions humanes. En el fons es tracta de parlar de la seva música des de dintre", explica Garrido, que considera Bustamante com "un dialogador inigualable i un filòsof".

En un moment del documental, el periodista Eduardo Guillot descriu l'autor d' Avions com "una mena de nen gran, un entusiasta". "Si renuncies al xiquet, malament -diu Bustamente-. Algú va dir que ens passem tota una vida aprenent a ser joves, però al final t'adones que el millor és ser un xiquet, perquè els que s'ho passen bé són els xiquets. Els joves s'estan menjant el cap tota l'estona". Això no obstant, Bustamante, que l'any passat va publicar el disc Viento desatado , no oblida "el vessant social" de l'artista. "Els teus problemes individuals no són problemes personals, sinó socials, que t'imposen des de dalt. El gran mal del capitalisme és l'individualisme", assegura.

Garrido està convençut que "aquesta època necessita l'esperit contestari i contracultural" dels anys 70. "En aquest sentit, crec que hem fet un documental polític, perquè tant la manera que té el Juli d'entendre la música com la nostra manera de filmar-ho té una dimensió política que no és necessàriament pamfletària o explícita", diu Garrido.

Sota la influència dels germans Dardenne

Bustamante Perkins és el primer llarg documental de Xesc Cabot i Pep Garrido, que han creat la productora Atiende Films. Garrido, que té experiència com a guionista de ficció en films com Zulo , explica que per afrontar el documental va tenir molt present "el cinema dels germans Dardenne" i "utilitzar la càmera com un bolígraf que va escrivint la pel·lícula mentre segueix i s'adapta al personatge". També va revisar clàssics del documental musical: Let's get lost de Bruce Weber i Thelonoius Monk: straight no chaser de Charlotte Zwerin.