Barcelona.Si, com es repeteix sovint, Stephen Sondheim és el Shakespeare del musical, Marry me a little seria un recull de sonets del bard anglès. L'espectacle cus setze temes descartats dels musicals més mítics de Stephen Sondheim, com Company , Follies , A little night music i Saturday night . Amb el vistiplau de l'autor i la dramatúrgia de Craig Lucas i Norman René, es va estrenar el 1981 a Nova York un espectacle que va prendre volada com si hagués estat concebut com un musical únic. "Cada cançó és una història i té una unitat de sentit, però el conjunt parla de soledat, d'amor, de desamor, de la necessitat d'estar amb algú, del fet de no trobar-se tot i ser tan a prop", explica Toni Martín, director i alma mater d'aquest projecte que ocuparà l'Espai Lliure del 27 de novembre al 22 de desembre.
Mone Teruel i Toni Viñals són els únics protagonistes d'un muntatge -amb traducció de Roser Batalla- que ha tingut diverses versions des de l'estrena, ja que s'hi han incorporat alguns temes compostos per Sondheim per a musicals posteriors. A Barcelona Marry me a little es va poder veure el 1993. La producció actual és del tot fidel a l'original. El director musical, Xavier Torras, que acompanya els actors al piano, destaca "la versatilitat dels intèrprets" perquè a l'exigència vocal habitual en Sondheim s'hi suma la varietat d'estils sonors de les cançons: "És una mena de Cole Porter elevat a l'enèsima potència -diu Torras-. Fa que un actor es pugui obrir en canal en una sola cançó. En el teatre musical la forma sol prevaler per sobre del contingut, i aquí no. Els personatges dubten, es contradiuen". Martín insisteix en el pes, la càrrega i el pòsit dels protagonistes.
Els amants del musical de Barcelona, que és la tercera ciutat on s'han estrenat més obres i amb més èxit de l'autor nord-americà, després de Nova York i Londres, podran reconèixer en cada tema, malgrat que siguin poc coneguts, les harmonies dels musicals d'on són extretes.