El Lliure busca l'antídot contra la por
El Lliure ja ha anunciat els títols de la temporada que ve. Sense companyies internacionals i amb menys espectacles, el Lliure es refugia en els grans intèrprets. Aquest any el públic ha baixat entre el 9% i el 12%.
BARCELONA.El Teatre Lliure vol ser la casa dels actors. En una època en què els ajustos pressupostaris obliguen a prendre partit, Lluís Pasqual opta per no renunciar a les cares conegudes i reconegudes de l'escena. La temporada 2012/2013 que ahir va presentar, però, s'estreny el cinturó en altres capítols: hi haurà 31 títols, però són cinc menys que l'any anterior; no hi haurà cap companyia internacional en la programació regular (ho reserva al Grec), i la temporada es concentrarà de l'octubre al juny. Pasqual va repetir diverses vegades que està content "per no haver fet dèficit" tot i la retallada que van patir a mitja temporada i que els va fer caure del cartell tres obres. Per això també justifica que no s'hagi assolit l'ocupació de l'any passat: de 79.500 espectadors han passat a poc més de 70.000 (encara està en marxa un espectacle). La davallada serà al voltant del 10%.
Pasqual va presentar la temporada amb un bon grapat dels artistes i directors que hi participaran. Va afirmar que ha intentat buscar gent "que tinguessin un component il·luminista en el sentit del segle XVIII, capaç de mirar la realitat amb certa tendresa i humor". Buscant una expressió per englobar el contingut de la temporada va dir: "El teatre és l'antídot contra la por. El teatre ens reflecteix per ajudar-nos a avançar".
La temporada s'estructura amb apostes pròpies -coproduccions de mitjà o gran format- que es combinen amb estades curtes de companyies convidades i un nou cicle de lectures dramatitzades, enguany centrades en la memòria europea, de la Revolució Francesa a la Rússia del XX. També ha buscat l'equilibri entre clàssics i contemporanis: hi ha un gran Calderón ( La vida es sueño dirigida per Juan Mayorga), un Goldoni i una versió de Txékhov, clàssics contemporanis com Camus i Pinter (obra d'Animalario), i vuit textos acabats d'escriure, d'autors com Jordi Casanovas i Mark Ravenhill.
No hi haurà cap espectacle de dansa, però en canvi es manté una cuidada programació infantil -"que ens costa 300.000 i en recaptem 30.000 però és una inversió de futur", va dir el director- i la programació especial de Nadal amb els pallassos Monti i Tortell Poltrona. Com a nous fitxatges, hi ha dos noms propis: el grup instrumental BCN 216, que dirigeix David Albet i que oferirà petits concerts al foyer i actuarà en algunes obres (encetarà la temporada amb Songs of wars I have seen ,de Gertrude Stein), i Pau Miró, l'autor de l'èxit de la temporada, Els jugadors , que es converteix en dramaturg resident del teatre.
Pasqual va assegurar que està preocupat per donar oportunitats als joves llicenciats en teatre. Per això ha decidit obrir-los l'Espai Lliure perquè treguin rendiment de la sala sense que això signifiqui un cost per al Lliure. Ho ha anomenat Operació Aixopluc.