Maïa Vidal, mística exòtica i terrenal

Maïa Vidal va néixer i créixer als Estats Units i va estudiar al Canadà. De mare nord-americana, pare francès i àvia japonesa, no li falten contactes arreu del món, i tot i així ha decidit viure i desenvolupar la seva carrera musical a Barcelona. Va arribar aquí quan tenia 21 anys "en actitud d'Erasmus" per acabar els estudis de belles arts i, tot i que d'adolescent ja tocava en un grup de punk, feia temps que ho havia deixat perquè aquest estil de música se li feia massa agressiu. Aquí, però, va conèixer músics i artistes i no sap com va trobar-se gravant un disc: "Barcelona té alguna cosa que enganxa -explica-. Tinc al cap la idea que la meva creativitat viu aquí. M'agrada aquest lloc i m'inspira".

Després de God is my bike (2011), el primer disc, i amb els 25 anys acabats de fer, Maïa Vidal presenta el seu segon disc, Spaces : "Em sentia potser una mica egoista amb el meu primer disc, que era com un autoretrat, les meves experiències, el meu passat i la meva infància. Amb Spaces em sentia bé jugant amb una narració més cap enfora. Parlo del món, de l'espai, de l'Univers, de l'amor, però no només de mi".

Ulls blaus i rostre naïf que guarneix amb dos brillantets rosa enganxats entre cella i cella. Anells i roba moderna. Molts complements però, ella, discreta i petita. Explica en un castellà suau amb regust americà que Spaces és el nom d'una de les seves grans pors: "Tota la meva vida he tingut fòbia a l'Univers, a l'espai, al cosmos. No podia mirar cap pel·lícula sobre l'espai perquè aquesta sensació de ser tan petita en un espai infinit em provocava ansietat".

Amb Alphabet of my phobias , el single del seu primer disc, va deixar enrere les pors i ara se sent valenta per parlar de tot el que l'envolta: "Crec que la música és una espècie de teràpia. En el primer disc treia moltes coses de mi i en el segon tenia l'ànima molt més neta, estava en un estat molt més zen".

PIANOS DE JOGUINA I DE CUA

La seva recepta musical és una barreja d'ingredients d'allò més exòtics: influències del bluegrass americà, una mica de vals francès i espurnes de sons i ritmes japonesos: "Com que sempre he tingut tantes cultures sento que tinc el dret de canviar completament d'estil".

També és autodidacta i autosuficient. "Amb God is my bike estava condicionada pel fet que ho volia fer tot jo, poder-me posar els instruments a l'esquena i anar pel món", confessa. Per això va aprendre a tocar l'acordió, el xilòfon i el piano de joguina, tot i que també toca la guitarra, el banjo, el baix i el piano de veritat. El seu instrument per excel·lència, però, és el violí, que va aprendre a tocar amb set anys. "Això de tocar tants instruments és degut al fet de voler fer una mica de tot", argumenta. Per a aquest nou disc va proposar-se no pensar mai en el directe: "Em vaig dir: fes exactament el que et digui la inspiració".

Anglès, francès... ¿i alguna cançó en castellà o en català? "Escriure en un idioma que no és el teu sempre és interessant; per exemple, quan he escrit en francès m'he adonat que podia dir coses més personals, o d'una manera més directa, perquè no ho havia d'amagar al darrere altres coses".

I afegeix: "Crec que tinc una personalitat lleugerament diferent en cada idioma, i m'agrada qui sóc i com em sento quan parlo en castellà". El català l'entén però encara no el parla.

FOLK REFLEXIU I PASSIONAL

Un posat místic que combina amb objectes de temàtica natural recorda una figura entre l'àngel i la fada, un estil concret i personal que es reflecteix en la seva música, però amb què s'identifica? Indie , folk, pop? "Diria que folk mig electrònic, però és difícil -respon-. És com quan em pregunten d'on sóc; és molt complicat".

A God is my bike deia que la seva bicicleta era la seva fe, perquè quan hi anava se sentia lliure i capaç de menjar-se el món. Amb la seva bici va superar les fòbies, però l'hi van robar. Per a Spaces s'ha centrat en la vida: "És curta i difícil però podem viure-la i viure cada dia com si fos l'últim. És el meu mantra personal. Després no et pots penedir de res". I rebla: "Hi ha una cançó que parla sobre això, Everything was beautiful ".

CONCERT MAÏA VIDAL

24 GUITAR FESTIVAL BCN

LUZ DE GAS

Dijous 18. 21 h. 16 euros