BarcelonaEl balanç artístic de l'onzena edició del San Miguel Primavera Sound és més que positiu. Les xifres d'assistència -una mitjana de 40.000 persones cada una de les tres jornades al Fòrum- confirmen el poder de convocatòria d'un cartell que no depèn de la conjuntura, sinó de la línia editorial. El creixement del festival pot fer que alguns enyorin els temps dels aforaments de 20.000 persones per dia, però el resultat artístic no admet cap objecció: contràriament al que deia Mies van der Rohe, més és més i en el cas del Primavera 2011 també millor.
P.J. HarveyLa demostració d'un talent inesgotable
Publicar un disc com Let England shake dóna molta confiança; tanta, que P.J. Harvey va decidir que el to d'aquesta obra mestra sobre la Primera Guerra Mundial contagiés la resta del repertori del concert. Si a més a més t'acompanyen músics com John Parish i Mick Harvey, el resultat només pot ser magnífic.
Sufjan StevensL'extravagància també pot ser una bona aliada del pop
Sufjan Stevens va fer de l'excentricitat virtut per catapultar el pop cap a les altures, allà on només hi ha coses especials. 6.000 persones no oblidaran els dos concerts a l'Auditori del Fòrum.
Animal CollectiveUn grup de pop experimental, cap de cartell? I tant!
Dissabte, a l'escenari principal del Fòrum, Animal Collective van dedicar el 70% del concert a presentar material que encara no s'ha publicitat. Així i tot, i malgrat una escenografia més aviat pobra, van fer ballar amb pop experimental, tan africà i tropical com psicodèlic.
Big Boi i Odd FutureHip-hop en el paradís de les músiques blanques
Big Boi, la meitat d'OutKast, va justificar la seva contractació amb un xou de hip-hop canònic i altament ballable. Els joves californians Odd Future, ho van fer amb sobredosi de perill i mala llet de gueto.
Grinderman i SwansQuan la fúria i la indignació alimenten el discurs
La fúria és la dieta de Nick Cave quan lidera Grinderman, projecte paral·lel amb un gran rendiment en festivals. La indignació és el motor de la contundència rítmica dels Swans de Michal Gira, que al final del concert va demanar al públic que s'aixequés contra el Govern.
Suicide i Pere UbuRecuperar discos històrics sense malmetre la memòria
Suicide van interpretar el primer disc, del 1977, sense que l'edat d'Alan Vega i Martin Rev minvés la sensació de perill del seu tecno-punk. David Thomas va fer el mateix amb The modern dance de Pere Ubu. En tots dos casos, es confirma una de les tesis de la línia editorial del Primavera: programar artistes que encara tinguin una influència viva.
M. WardLa consolidació d'un artista capaç de fer qualsevol cosa
El músic nord-americà va oferir una lliçó d'adaptació al present de les arrels del country i del folk en un viatge d'anada i tornada a les essències del rock.
PulpEl retorn d'una impecable col·lecció de cançons
Malgrat ser l'inici de la gira de la reunió de Pulp, Jarvis Cocker va rega lar tones de carisma al servei del millor pop britànic.