El pèplum treu pit
L’estrena de sis grans produccions el 2014 confirma l’interès de Hollywood per la mitologia clàssica i el cinema bíblic
BarcelonaTornen les túniques, les espases i els pectorals untats. Tornen els gladiadors, els miracles i la mitologia grega i romana. Torna, en resum, el pèplum, un gènere ampli on hi caben tant els drames històrics ( Cleopatra, Espàrtac ), com les epopeies religioses ( Els Deu Manaments ) i les aventures de sèrie B (les sagues d’herois mitològics com Hèrcules). El pèplum, un gènere amb arrels en els inicis del cinema ( Cabiria, Intolerància ), va dominar les dobles sessions de barri dels anys 50 abans de ser escombrat a principis dels 70 dels cinemes populars per l’ spaghetti western i la ciència-ficció. Però el 2014 un grapat de pèplums arribaran a les pantalles, obrint-se pas enmig de superherois, hòbbits i robots gegants.
Dos ja han vist la llum: al gener es va estrenar Hércules: El origen de la leyenda i, la setmana passada, 300: El origen de un imperio. La primera explora la joventut de l’heroi mitològic amb Kellan Lutz -un succedani de Chaning Tatum- com a protagonista i la segona continua l’enfrontament entre espartans i perses del 300 de Zack Snyder, amb la mateixa estètica esquitxada de sang a càmera lenta i un esperit encara més lúdic, hiperbòlic i desvergonyit. Però només és el principi: a l’abril arribaran l’odissea bíblica Noé i Pompeya, un film de catàstrofes a la romana. A les acaballes de l’estiu, Hèrcules tornarà a la cartellera amb la cara i músculs de The Rock. I a finals d’any, Moisès separarà altre cop les aigües del mar Roig a Exodus, una adaptació de l’episodi bíblic dirigida per Ridley Scott.
El cinema de romans, exòtic?
El responsable d’ Exodus va ser, precisament, qui va posar la primera pedra del ressorgiment del pèplum amb Gladiator, el triomfador dels Oscars del 2001. Després arribarien Troya (2004) i 300 (2006), reinterpretacions de conflictes mítics de l’antiguitat inflades d’esteroides digitals. Però la tendència no arrelaria a Hollywood fins a aquesta dècada: Fúria de titans (2010), Immortals (2011), Ira de titans (2012)... Tanmateix, res feia presagiar l’esclat actual, que, segons el crític i director del Festival de Sitges, Ángel Sala, està provocat principalment per l’èxit que té aquest tipus de cinema en països com Rússia i la Xina. “En aquests mercats emergents, molt importants per a Hollywood, el pèplum es veu com una novetat exòtica, potser perquè, com a conseqüència del seu passat comunista, allà és un gènere sense tradició”, assegura Sala. “Fins i tot films com l’Hércules de Kellan Lutz, amb un comportament molt fluix a la taquilla americana, salven els mobles gràcies a l’èxit al mercat exterior”.
Això pel que fa al pèplum mitològic d’acció i aventures. Però què hi ha darrere del renaixement del subgènere bíblic? “Aquí juga un paper important la influència del cinturó cristià de l’Amèrica profunda, que s’ha fet molt poderós i demana pel·lícules d’aquest tipus”, apunta Sala, que posa com a exemple l’èxit recent de Son of God, número 2 de la taquilla nord-americana tot i ser un producte derivat de la sèrie de televisió La Bíblia. “Són raons de màrqueting i oportunisme, sumades a la possibilitat d’aplicar efectes digitals de nova generació a un gènere de gran espectacle com és el pèplum”.
En un Hollywood abocat al reciclatge infinit dels gèneres clàssics, el pèplum també ofereix un atractiu extra: personatges populars i històries lliures de drets d’autor. “És per això que el mateix any poden coincidir dos films sobre Hèrcules -diu Sala-. Hollywood busca personatges amb què el públic estigui familiaritzat. I no cal ser historiador o expert en mitologia perquè et sonin herois com Hèrcules o batalles com la de les Termòpiles”.
Sala es mostra en general crític amb els resultats artístics de la nova onada de pèplum. “Em sembla que s’abusa del fals ralentí, de la imatge digital, de protagonistes excessivament joves i guapos per atreure determinat públic... Però també he començat a notar en pel·lícules com l’ Hércules dirigit per Renny Harlin o la seqüela de 300 una mirada autoirònica i una falta de seriositat molt saludable. No és que faci automàticament bones les pel·lícules, però em sembla un encert que no es prenguin massa seriosament el que estan explicant”, conclou Sala.
Moisès, Hèrcules i Noè: els herois del cinema del 2014
‘Hércules: el origen de la leyenda’
Kellan Lutz ( Crepuscle ) encarna el fill de Zeus en un film d’acció i aventures centrat en la joventut de l’heroi i que posa l’èmfasi en el component humà del personatge.
‘Noé’
La polèmica persegueix el Noè de Russell Crowe fins i tot abans de l’estrena. Grups jueus, catòlics i musulmans demanen la prohibició del film, però el director, Darren Aronofsky, assegura que la versió és “molt respectuosa amb la Bíblia”. Amb alguns dels efectes digitals més complicats que s’han rodat mai i un pressupost de 120 milions d’euros, també hi actuen Jennifer Connelly, Emma Watson i Anthony Hopkins.
‘300: El origen de un imperio’
La seqüela de la famosa adaptació del còmic de Frank Miller explica ara l’enfrontament entre l’exèrcit grec unificat per Temístocles i l’armada persa de Xerxes.
‘Pompeya’
Kit Harington -el Jon Neu de Joc de trons - interpreta a Pompeya un intrèpid esclau que farà tots els possibles per fugir d’un despietat senador i salvar la seva enamorada quan s’assabenta que el Vesubi entra en erupció. Un especialista en el cinema d’acció com Paul W. S. Anderson (Mortal Kombat, Resident evil ) dirigeix aquesta cinta que barreja dos gèneres de moda: el cinema de catàstrofes i el pèplum.
‘Hércules’
El projecte somiat de Dwayne Johnson, The Rock, és aquesta versió del semidéu basada en una novel·la gràfica de Steve Moore. La dirigeix Brett Ratner ( X-Men 3 ).
‘Exodus’
Ridley Scott s’atreveix a tractar la història que ja va adaptar Cecil B. DeMille a Els Deu Manaments. Amb Christian Bale -cobejat per Aronofsky per a Noé - en el paper de Moisès, Exodus s’ha rodat en un seixanta per cent a Almeria. El càsting inclou també Aaron Paul (el Jesse de Breaking Bad ), Ben Kingsley, John Turturro i fins i tot María Valverde. El guió el firma Steven Zaillian ( La llista de Schlinder, Millenium ).
El cine de romans en quatre pinzellades
Per què es diu ‘pèplum’?
El crític Jacques Siclier va batejar el gènere amb el terme francès que denomina la típica túnica sense mànigues. Als Estats Units, però, el gènere es coneix com a sword-and-sandal (espasa i sandàlia).
El primer heroi
Bartolomeo Pagano era un estibador del port de Gènova que, gràcies a un físic rotund, va interpretar el mític heroi Maciste al clàssic Cabiria, del 1914. L’actor tornaria a ser Maciste en una vintena de films promoguts pel règim feixista.
L’actor més emblemàtic
El culturista nord-americà Steve Reeves, Mister Univers del 1950, va ser el gran heroi del pèplum. Va saltar a la fama el 1957 amb Hèrcules i va protagonitzar grans èxits com Els últims dies de Pompeia, Ròmul i Rem o Sandokan.
Eix Itàlia - Estats Units
El pèplum neix al cinema mut italià, que l’exporta arreu del món. Als 50, Hollywood aposta pel gènere per combatre la televisió amb espectacles colossals com Ben Hur. Itàlia, aprofitant la moda, torna a produir centenars de pèplums.