El món inèdit i fantàstic de Roser Capdevila
Una exposició ressegueix la trajectòria vital de la mare de 'Les Tres Bessones'
BarcelonaRoser Capdevila (Barcelona, 1939) no deixa de somriure. És com una nena entremaliada. Irradia felicitat mentre, emocionada, recorre l'exposició Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa , que es pot visitar fins al 27 d'abril al Palau Robert. Els contes, titelles, petits teatres, joguines i un peculiar dietari dibuixat agafen de la mà l'espectador i el capbussen de ple en el fantàstic món vital i creatiu de Capdevila.
La il·lustradora catalana més internacional té insomni i és hiperactiva, una combinació que li ha permès ser mare de tres bessones -les va parir en el món real i en el paper- i publicar més de tres-cents títols en diferents països. La seva energia desbordant i les seves ganes de jugar es palpen en tota l'exposició.
Teresa, Anna i Helena Batet, les bessones de carn i ossos de Roser Capdevila, són les impulsores de Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa . L'Anna, a més, juntament amb Mercè Alsina, n'és la comissària. Les Capdevila van decidir mostrar el fantàstic món de la il·lustradora quan, fa dos anys, va cedir tot el seu fons (més de 3.000 originals) a la Biblioteca de Catalunya. "Em sentia molt estimada al meu país i aquí és on volia que es quedés la meva obra", destaca Capdevila.
La il·lustradora va crear, ara fa 30 anys, tres personatges inspirats en les seves tres filles que van triomfar arreu. Les Tres Bessones , des d'aleshores, han viatjat molt: infants de més de 150 països han llegit i rigut amb les seves trapelleries. Als noranta, les tres criatures van fer el salt a la televisió. El trio, però, ocupa només un petit espai a l'exposició de Capdevila. El llapis de la il·lustradora ha estat molt més prolífic.
Dibuixos i biografia s'entrellacen
Els dibuixos, sovint, s'han escapat de la vida de la il·lustradora. Dins els contes s'hi poden trobar moltes persones i anècdotes reals. Recorrent l'exposició -molts dels treballs són inèdits a Catalunya- es poden anar establint connexions. A Aïe, aïe, aïe, mes cheveux , el personatge -inspirat en la mateixa Capdevila d'adolescent- té una guerra amb els seus cabells arrissats. "Em tenien molt acomplexada, els meus cabells quasi afro ", diu la il·lustradora.
" La girafa Palmira [personatge que va seduir els japonesos] és una mica la meva història", confessa Capdevila. Girafa i il·lustradora comparteixen algunes peculiaritats: les dues llegien l' Avui , anaven amb Vespa, fan les mateixes cares i estimen amb passió la música. Una mestra, que sempre li estripava els dibuixos, va inspirar la popular i internacional Bruixa Avorrida. La Capdevila més guerrera i reivindicativa es pot entreveure a Volem una escola més gran , on la Gallina Rondinaire acaba agafant els seus ous i abandonant el gall malcarat que l'esclavitza.
"La meva vida s'ha diluït en la meva obra", admet Capdevila. A l'exposició, fins i tot, es pot conèixer la seva vida quotidiana a través d'un dietari que ja té 39 volums. "Hi dibuixo cada dia", diu. Aquí es pot veure la Roser més entremaliada, destil·lant fina ironia. Explica la cacera en què el rei va matar un elefant i la natura el va castigar amb un accident, la polèmica de Bankia, dibuixa una Merkel provocativa i ofesa perquè Sarkozi l'ha tocat o un Estatut matxacat com si fos allioli.
La part fosca de Capdevila
El que més emociona Capdevila, però, és el que ella anomena "la meva part fosca". No és res pornogràfic... És una orquestra de cambra -ella sempre hauria volgut saber tocar algun instrument-, petits teatres, titelles que són minibusos i un espectacular cabaret. El cabaret la té fascinada: hi toca Louis Armstrong i inclou un estriptis de la Ramoneta. "S'ho treu tot menys la Creu de Sant Jordi!", explica la ninotaire amb un somriure murri. Ella i el seu marit l'han representat, sempre per als amics, més de 70 vegades. La il·lustradora té també una dèria oculta: li trenca el cor que es llancin cartrons i papers, i els recicla per convertir-los en joguines per als amics. Va construir un castell a mida real on va col·locar els regals de Reis. Un altre Nadal va fer contenidors d'escombraries.
Capdevila ha sobreviscut a un càncer i a un atropellament que li ha afectat la visió: "Ara em costa dibuixar", diu. Però això no vol dir que s'aturi. Vol acompanyar els amics -en té molts i els cuida- a visitar l'exposició. És una lluitadora.