'Montserrat' treu a la llum misteris i mentides familiars

BarcelonaEl mexicà Gabino Rodríguez té 30 anys i als 7 va perdre la mare. A casa sempre li van dir que havia mort. Ell ni tan sols era conscient de tenir cap record d'infantesa amb ella. Era un fantasma. Un dia va descobrir una carta de la seva mare, Montserrat -era filla de català i costa-riquenya-, dirigida al pare, i li va semblar que no era pròpia d'algú que estava a punt de morir. El noi va començar una recerca detectivesca per aclarir el seu passat familiar, i va acabar descobrint que l'acta de defunció de la dona era falsa. No havia mort. S'havien conxorxat per inventar-s'ho.

El mexicà Gabino Rodríguez és un dels integrants de Lagartijas Tiradas al Sol, un col·lectiu de creadors de Mèxic DF que van deixar l'escola de teatre per unir-se en una companyia més democràtica que la dels directors-gurus. El 2011 van presentar al Temporada Alta El rumor del incendio . A Montserrat , la seva última obra, no tan sols trenquen amb les categories professionals (l'autor és director i intèrpret d'una creació col·legiada), sinó que també trenquen amb els gèneres. Montserrat no és ficció, perquè narra fets reals, però tampoc és real perquè és una reconstrucció teatral. L'obra explora la difusa frontera entre documental i ficció. "Creiem que som el que som gràcies a les històries que ens expliquem", diu Rodríguez. El que li van explicar a ell, sens dubte, el va marcar. "Montserrat qüestiona els relats que constitueixen les nostres vides i també qüestiona la mentida escènica documental", diu Luisa Pardo, ajudant de direcció. "El format del documental ens fa creure que el contingut és verídic quan, en realitat, és una construcció de ficció. Passa el mateix en un informatiu", defensa Rodríguez.

Aquest vespre, a la sala La Planeta i en la primera funció de Montserrat a Europa, els espectadors es capbussaran en un monòleg parlat, ballat i projectat en una pantalla que posa al descobert detalls de la vida d'una família. Gabino Rodríguez, d'entrada, els demana perdó per haver revelat els seus secrets. Però és que creuen en el poder del teatre: "El fet teatral no és simbòlic. Incideix en com ens plantegem la vida. Explicar la història d'una manera canvia aquesta història", defensen.