BarcelonaHi ha un fil invisible que uneix algunes de les pel·lícules més emblemàtiques de Hollywood: L’exorcista, Què se n’ha fet, de Baby Jane?, Esplendor a l’herba, Alien, La taronja mecànica, My fair lady, Deliverance... Totes tenen en comú l’autor dels cartells, Bill Gold, que va morir diumenge als 97 anys. Que Gold estava destinat a fer història ho demostra que el seu segon treball fos el cartell de Casablanca, al qual va afegir a última hora una pistola a la mà de Bogart perquè tingués més força.
Gold, que va arribar a dissenyar prop de 2.000 cartells, va començar la seva carrera professional als 21 anys a Warner, on va treballar fins que a principis dels 60 va fundar el seu propi estudi. En els seus cartells, deia, preferia “no explicar tota la pel·lícula i donar el mínim d’informació”. Aquesta filosofia és patent en treballs com el de L’exorcista, on no apareix la nena posseïda, o Alien, que es limita a mostrar l’ou d’on sorgirà el monstre.
L’home de confiança de Clint Eastwood
La llista de directors amb qui va treballar és un resum del Hollywood dels últims setanta anys: Elia Kazan ( A l’est de l’edèn ), Alfred Hitchcock ( Crim perfecte ), Sam Peckinpah ( Grup salvatge ), John Ford ( Centaures del desert ), Martin Scorsese ( Un dels nostres ), John Huston ( La nit de la iguana ), Steven Spielberg ( Tauró )... Però també va col·laborar amb mestres europeus com Federico Fellini ( 8 1/2 ) i François Truffaut (La nit americana ). Clint Eastwood va ser amb qui va tenir una relació més prolongada, primer amb els cartells de la saga de Harry el Brut i després amb molts dels seus films com a director: El bandoler Josey Wales, Sense perdó, Bird, El genet pàl·lid, Els ponts de Madison... L’últim va ser J. Edgar, del 2011. “El Bill respecta la pel·lícula, respecta la història i respecta el que tu intentes aconseguir -escrivia Eastwood sobre Gold en la introducció d’un catàleg dels seus treballs-. Sabies que ell sempre portaria idees genials i que el cartell era una preocupació menys”.