Barcelona.Pel·lícules com La ronda de reconeixement (1965), La confrontació (1969) i Vicis privats, virtuts públiques (1975) formen part del llegat del director hongarès Miklós Jancsó, que va morir ahir a Budapest als 92 anys. La història del seu país i les renovacions estètiques del cinema europeu dels 60 van determinar l'obra d'un cineasta que va començar com a documentalista i que als anys 70 va esdevenir un dels indispensables del cinema d'autor.
Jancsó, nascut a Vác el 27 de setembre del 1921, va dirigir la seva primera ficció el 1958, el mateix any que es va casar amb la cineasta Márta Mészáros. La crítica a la intervenció soviètica del 1956, i en general als abusos de poder, va planar per la seva filmografia, especialment a La ronda de reconeixement. Paral·lelament, va desenvolupar una posada en escena basada en llargs plans seqüència, que més tard va influir en el cinema de Béla Tarr. Durant els 70 es va establir a Roma, on va dirigir Vicis privats, virtuts públiques, inspirada en el suïcidi de Rodolf d'Habsburg i la seva amant. Jancsó va continuar treballant durant les dècades següents i el 1999 va aconseguir un cert èxit amb La llanterna del Senyor a Budapest, protagonitzada per dos enterramorts, que va donar lloc a una sèrie de sis pel·lícules amb els personatges.