Mor Esther Tusquets, escriptora, editora i fundadora de Lumen

BARCELONA."Existeix un moment sublim en la vida de l'editor que es produeix, com els grans amors, poques vegades, i que no té cap relació amb l'aspecte comercial, [...] i és aquell moment en què obres, potser per atzar, l'original d'un perfecte desconegut i et trobes davant d'una obra important", escrivia el 2005 a Confesiones de una editora poco mentirosa Esther Tusquets, un dels grans referents de l'edició en llengua espanyola del segle passat, que ahir moria a l'Hospital Clínic de Barcelona als 75 anys a conseqüència d'una pulmonia.

Tusquets va arribar al món literari el 1960, quan, tot just llicenciada en filosofia i lletres, el seu pare (Magí Tusquets) va comprar una petita editorial religiosa per a la seva filla, que va acceptar el repte de dirigir-la. A Lumen crearia col·leccions tan emblemàtiques com Palabra e imagen , una combinació de textos i fotografies que acolliria l'obra d'autors com Camilo José Cela i Miguel Delibes i fotògrafs com Joan Colom i Ramon Masats, i Palabra en el tiempo , que sota la direcció d'Antoni Vilanova va editar noms internacionals tan imprescindibles com Céline, Joyce i Virginia Woolf.

L'aportació de Tusquets a la renovació del panorama editorial espanyol va ser capital, però no estava sola en aquesta causa. Juntament amb Beatriz de Moura (la seva cunyada) i Jorge Herralde, tots ells de l'òrbita de Carlos Barral, va sacsejar el món editorial del tardofranquisme. "Van canviar el panorama editorial de Catalunya i de l'Estat", recorda Anna Maria Moix, amiga íntima de Tusquets. "Van ser agosarats i van arrencar una aventura editorial que encara estem vivint".

El risc tenia el seu preu: Lumen va subsistir amb la caixa buida fins que una nena argentina, replicaire i saberuda hi va arribar per posar les coses en ordre: Mafalda , de Quino, va ser el primer boom comercial de Lumen, que més endavant tocaria altre cop el cel amb el bestseller El nom de la rosa , d'Umberto Eco, un autor de la casa que tenia una relació molt especial amb Tusquets.

Una autora de maduresa

Una vetllada del 1978 Tusquets va reunir els seus amics i va anunciar, per sorpresa, que debutava com a escriptora. El mismo mar de todos los veranos va ser el primer títol d'una trilogia que més tard completarien El amor es un juego solitario i Varada tras el último naufragio, i que es destaca al capdavant de la seva producció novel·lística. "En contra del que sol passar, va començar a publicar tard", rememora Moix, que afegeix que Tusquets va ser "una escriptora de maduresa" des de la primera novel·la, "una de les més importants del segle XX".

A mitjans dels 90, la mort del seu pare, que administrava l'editorial, i la davallada de les xifres de venda van precipitar la venda del 80% de Lumen a Random House Mondadori. Tusquets va viure l'episodi sense traumes i va continuar al capdavant del segell fins que el 2002 es va jubilar. En aquell temps, va iniciar la seva producció memorialista amb Confesiones de una editora poco mentirosa , un volum al qual seguirien Habíamos ganado la guerra i Confesiones de una vieja dama indigna . En aquestes obres Tusquets parla sense embuts de l'adscripció franquista dels seus pares i el seu pas per la Falange ("No vull fer les paus amb el passat, només mostrar la vida dels nens de les famílies que havien guanyat la guerra", explicava) i passa revista a la seva educació sexual i sentimental. En aquestes memòries també hi ha espai per a la seva relació amb els escriptors amb qui va treballar i per als conflictes entre mare i filla, un dels eixos temàtics de la seves novel·les i, segons l'escriptora, "la relació més complexa, difícil i important de les que existeixen entre humans".

El passat Sant Jordi Tusquets presentava les memòries a dues veus Tiempos que fueron , escrites amb el seu germà Oscar Tusquets. És l'última referència editorial d'una personalitat clau del món literari dels últims 50 anys, editora de raça i escriptora admirada.