Mor l'historiador John H. Elliott, autor de 'La revolta dels catalans'

BarcelonaL'historiador britànic John H. Elliott ha mort aquest dijous als 91 anys a l’Hospital John Ratcliffe d’Oxford, on estava ingressat des del 5 de març a causa d’una pneumònia i complicacions renals. 

John Huxtable Elliott va viure un temps a Barcelona per documentar-se a fons sobre l’enfrontament dels catalans, als segles XVII i XVIII, contra el poder central de la monarquia hispànica. Va estar en contacte amb l’historiador Jaume Vicens Vives. Va treballar fins al final i mai va deixar d’interessar-se pels esdeveniments que passaven a Catalunya. Un dels seus últims llibres és Catalanes y escoceses: unión y discordia (Ed. Taurus), on tornava a tractar un tema que ja havia tocat en part a La revolta dels catalans: les similituds i els contrastos entre les experiències escoceses i catalanes al llarg dels últims cinc-cents anys. Des de les unions dinàstiques de finals de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. 

Elliott sempre es va sentir molt pròxim a Vives i pretenia, segons les seves pròpies paraules, desmitificar una part de la història: "Em vaig convertir en un iconoclasta, ansiós de desterrar els mites". La desmitificació era un element clau, segons ell, per preparar una nova generació per reconstruir el país. Va escriure La revolta dels catalans el 1966, amb el subtítol Un estudi sobre la decadència d’Espanya, del qual s'han fet múltiples edicions i que va marcar un abans i un després en la historiografia del període. Com ell mateix explicava al pròleg del llibre, va voler investigar les "causes de la ruptura i explicar amb la màxima objectivitat possible els motius que van tenir ambdues parts, el govern de Felip IV, presidit pel duc d'Olivares, i el Principat de Catalunya, preocupat per conservar les seves antigues constitucions i llibertats". El llibre explica la gènesi de la revolta dels Segadors qüestionant en part la historiografia romàntica. S’acaba a l’inici del 1641, amb l’efímera República catalana i la mort sobtada de Pau Claris. Està molt ben documentat. Quan Josep Vallverdú va traduir al català el llibre, el 1966, la censura franquista li va prohibir el títol La revolta dels catalans, i va ordenar que es titulés La revolta catalana.

Nascut a Reading (Regne Unit) el 1930, va estudiar a la prestigiosa escola d'Eton i es va doctorar a la Universitat de Cambridge. Va ser catedràtic al King’s College de Londres, Princeton i Oxford. És també doctor honoris causa per les universitats Complutense, Carlos III de Madrid, la de Sevilla i la d'Alcalá de Henares. El 1996 va rebre el premi Príncep d'Astúries. Entre els seus llibres també destaquen El Conde-Duque de Olivares (sempre va estar fascinat per aquest personatge), La Europa dividida (1559-1598) i Lengua e Imperio en la España de Felipe IV.

A la Barcelona de Franco

L'historiador britànic va venir a Barcelona en ple franquisme: "Després de descobrir que els documents d'Olivares no eren on creia que serien, vaig decidir anar a Barcelona i treballar en la revolta dels catalans del 1640 contra Madrid. Em vaig veure atrapat en la societat catalana de principis de la dècada dels cinquanta, durant el règim repressiu de Franco", explicava en una entrevista a la Universitat d'Oxford. Va ser aleshores que va començar a treballar amb Vicenç Vives, a qui admirava molt: "Va ser un dels millors historiadors del segle XX, sobretot del període modern". Va ser per a ell una gran experiència: "En aquell moment vaig ser conscient de la importància que pot tenir la repressió del nacionalisme i vaig començar a estudiar-ne els efectes a la Catalunya del 1950". Elliott explicava que simpatitzava molt amb la població catalana, però que al mateix temps intentava desmitificar-ne la història: "S'explicava en termes d'herois i víctimes, vaig aprendre moltíssim d'aquella experiència".