El Museu Frederic Marès destapa 'La Barcelona irreverent' del XIX
El Museu Frederic Marès aporta llum a la història de les associacions culturals més actives a Barcelona al XIX. L'exposició La Barcelona irreverent mostra com darrere la diversió hi havia crítica.
BARCELONAEls estendards de les entitats populars solien estar presidits per la corona reial, però el del Niu Guerrer, fent honor al seu nom i al caràcter satíric que el va animar, està protagonitzat per un niu ple d'ous. Alguns d'ells, a més, estan trencats. El llegat documental que la família de Josep Pallejà va donar al Museu Frederic Marès el 1952 és l'origen de l'exposició La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910), que avui obre les portes al museu barceloní.
Jordi Pablo, comissari de la mostra, impulsor de l'Arxiu Festiu Catalunya i artista, ha inventariat i estudiat més de 1.500 invitacions, fulls volants, programes, cartells, fotografies, dibuixos i altres documents per analitzar com aquestes associacions, a més de tenir un extens predicament entre la ciutadania i un caràcter irònic i satíric, representaven una postura crítica respecte al poder polític del moment, que van atiar amb balls, muixerangues, cavalcades, funcions de teatre i certàmens poètics humorístics.
La mostra, fruit d'una important tasca de recerca, inclou 151 àmbits, tot i que només 31 hi estan exposats. La resta es poden consultar en arxivadors dins la sala, a la web del museu i en un CD que acompanya el catàleg que s'ha publicat amb motiu de l'exposició. A més dels fons del Niu Guerrer, els materials provenen d'altres institucions com l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Disseny Hub, el Museu Tèxtil i de la Indumentària i el MNAC.
La Societat del Born, que va estar en actiu entre el 1858 i el 1873, és recordada perquè era l'encarregada d'organitzar els carnavals de Barcelona, els quals va renovar i els va donar un caràcter satíric. El tret més distintiu dels membres del Niu Guerrer, que va néixer el 1874, és que solien acudir als actes socials vestits amb una armadura. El 1889 van organitzar una paròdia de l'Exposició Universal de l'any anterior i van substituir els torniquets de l'entrada, que havien sigut una novetat, per una sínia on els catúfols eren els caps dels polítics de l'època. La classe política va tornar a rebre anys després quan va presentar la seva proposta per a la urbanització de la plaça Catalunya, un tema calent aleshores. El 1903 van proposar un gran edifici de vidre inspirat en la Torre Eiffel que havia de funcionar com a escola d'arts i oficis. La planta baixa estava dedicada a l'ofici més baix, el de polític, i la cúspide al més excels, el d'escombriaire.