El Museu del Prado descobreix qui era el misteriós 'El Labrador'
Juan Fernández 'El Labrador' és un dels pintors de bodegons del barroc espanyol més desconeguts. L'exposició del museu exhibeix onze de les tretze obres atribuïdes al pintor
MadridEl Museu del Prado organitza una exposició sobre Juan Fernández 'El Labrador', un dels pintors més desconeguts i enigmàtics del barroc espanyol, mestre de les naturaleses mortes i, en especial, de la pintura de raïms. L'exposició exhibirà onze obres del pintor fins el 16 de juny, cinc de les quals pertanyen al Prado, i la resta han estat cedides pel Museu Cerralbo, la col·lecció de la Reina Isabel II d'Anglaterra i col·leccions particulars.
'El Labrador', un dels pintors de bodegons més destacats de l'Europa del segle XVII, té tretze obres atribuïdes a tot el món de les quals l'única obra signada és un gerro i es troba en una col·lecció particular holandesa que no ha viatjat a l'exposició. L'estudi de la signatura, en la qual en comptes de Fernández s'hi pot llegir 'Fernandoz' indica, segons Àngel Aterido, especialista en pintura espanyola del Segle d'Or i comissari de l'exposició, "que no sabia escriure".
A tall d'anècdota, el Prado va arribar a comprar el 1946 la pintura 'Florero', que s'exhibeix en l'exposició, pensant-se que es tractava d'una obra de Zurbarán. El modest gerro de fang és una referència al món rústic en què vivia, ha recordat Àngel Aterido i ha assegurat que, pel que sembla, aquesta obra formava part d'una composició més gran.
El misteriós 'El Labrador'
Juan Fernández, que insistia en fer-se dir 'El Labrador', "és una cosa excepcional i única" en opinió del comissari Àngel Aterido, que espera que arran d'aquesta exposició sorgeixin més quadres de l'artista. Aterido afirma que "segons les cartes i la documentació que hem estudiat, a Gran Bretanya hi van viatjar entre vuit i deu pintures de les quals només dues estan localitzades". Una d'elles és 'Natura morta amb raïm, codonys i fruits secs', que va regalar sir Francis Cottington al rei Carles I el 1639 i que des de llavors es troba en la col·lecció de la reina d'Anglaterra. L'altra de les pintures localitzades a Gran Bretanya, regalada també per Cottington a Carles I, es troba a Kent, a la mansió del vescomte de l'Isle.
Les escasses dades que es tenen d'aquest "perfecte desconegut", el presenten com un home d'origen camperol, que vivia allunyat de la cort, a la qual viatjava un cop l'any, preferiblement a la primavera, per vendre els seus quadres. 'El Labrador' va entrar en contacte amb el noble romà Crescenzi, que va potenciar la pintura de natura morta. Crescenzi va protegir una sèrie d'artistes als quals va persuadir amb les novetats estètiques portades des del seu país i, pel que sembla, va transmetre a 'El Labrador' les del 'caravaggisme': la forta il·luminació dirigida sobre els objectes serveix per a destacar i valorar les seves textures amb una pinzellada fina i atapeïda.