Los Angeles serà l'escenari del gran repte de l'Orfeó Català

Barcelona"Des del cor: que vagi al cor", va escriure Ludwig van Beethoven a l'encapçalament de la Missa solemnis. La va compondre entre el 1819 i el 1823, quan també treballava en la Novena simfonia. De fet, les va estrenar totes dues en una mateixa sessió a Viena el 1824, tot i que la versió de la missa no era la definitiva. La Missa solemnis és una obra de plena maduresa i, al mateix temps, d'un moment molt difícil, marcat per una sordesa aclaparadora. En el seu entorn, Beethoven assegurava que aquesta missa era la seva obra mestra i, així mateix, la Missa solemnis ha passat a la història com una de les obres més exigents del repertori simfònico-coral.

L'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música tenen cada dia més a prop el gran desafiament d'interpretar-la amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, la LA Phil, sota la batuta de Gustavo Dudamel, els dies 20, 21 i 22 de febrer. Les ventades van fer perillar l'assaig de dijous, però a dos quarts de nou del vespre l'Espai Palau és com un formiguer. El desafiament és doble: debutar als Estats Units amb una obra de gran dificultat i, per reblar el clau, serà la primera vegada que Dudamel dirigeixi l'obra, en la seva temporada de comiat de la LA Phil. L'emoció està servida. I les entrades, exhaurides. A la porta, una de les sopranos, Isis Royo, reparteix uns adhesius amb el logo de l'Orfeó Català que ha fet per enganxar-los a la maleta. Tot va rodat: tothom es posa al seu lloc, estiraments, escalfament vocal, i comença l'assaig. És fascinant poder escoltar els cantaires acompanyats únicament per un piano, i amb el Gloria arriba el primer esclat de l'obra.

"Som prou gent perquè no hàgim de pitjar el so, estic segur que al Walt Disney Hall no ens caldrà fer-ho; busquem la qualitat del so, el color del so", els diu Puig, que recorda tots i cadascun dels compassos en què detecta algun detall que vol corregir o polir. "Cadascun dels moviments és un món, i a dins hi ha efectes realment molt diferents per als quals cal trobar el color", explica el director.

"Quan ens van explicar el projecte, ens vam quedar parats perquè és un gran repte. La Missa solemnis és una peça que té molts contrastos, el registre de les veus és molt ampli –hi ha parts molt agudes i unes altres molt greus–, té unes fugues molt complexes i moments molt ràpids", afirma Irene Recolons, una de les contralts. Fa set anys que canta a l'Orfeó i va poder participar en els projectes anteriors de Dudamel amb la formació. "A la Missa solemnis tothom ha de tenir controlada la veu, ha de saber com tractar-la, com aguantar, perquè és una obra molt llarga [dura una hora i mitja]. Pot ser que al cap de deu minuts et trobis que no pots continuar perquè t'has cansat", adverteix.

"Has d'estar tota l'estona molt pendent del director, i molt pendent de quan respires, i de quan respirem les unes i les altres", diu Maria Chapman, una de les sopranos, que canta a l'Orfeó des del 2024. "El viatge em serveix per conèixer més la gent –afegeix–, i crec que aquesta dificultat ens ha unit, ens comuniquem més. La Missa solemnis és molt exigent i les companyes que tenen més experiència m'han explicat tècniques perquè no sigui tan difícil". "És una obra que no em va resultar gens intuïtiva", diu un dels tenors, Martí Serrallonga. "Costava molt fer-se un model mental, per preveure el que ve i com ho cantaràs", recorda.

Una veritable "catedral sonora"

Els cantaires ho donen tot: assaigs maratonians en dissabte i dimarts i dijous al vespre. Per arribar a Los Angeles al màxim, es van preparar fent tres concerts amb l'Orquestra Simfònica del Vallès al novembre. En el programa d'aquells concerts s'hi pot llegir que la Missa solemnis és "una veritable catedral sonora que transcendeix el gènere litúrgic per esdevenir una declaració espiritual i artística". I es recorda que Beethoven va escriure aquesta missa "no només com una mostra de fe, sinó com una recerca gairebé filosòfica del sentit de l'existència i la divinitat".

Per poder estar a l'altura, Puig va plantejar un pla molt individualitzat: els cantaires van treballar amb els professors de cant uns passatges concrets. Més endavant, van fer molts assajos parcials amb la col·laboració d'altres directors, i van dividir l'Orfeó en tres grups més petits perquè cadascú assumís "la responsabilitat d'una secció petita en la qual tothom és absolutament imprescindible", explica Puig. "Aquest format de petits grups ens va ajudar molt perquè tothom assumís aquesta responsabilitat i que després la poguéssim aplicar en el tot". I perquè els cantaires poguessin reservar forces, es preparaven algunes frases en octava baixa, és a dir, més greus del que apareixen a la partitura, i quan ja les tenien molt madurades les posaven a octava alta. A més dels tres concerts, van fer un assaig amb Dudamel a finals de novembre.

Ara Puig treballa sobretot "la ductilitat" dels cantaires, assajant versions diferents, a l'espera que Dudamel els acabi de revelar la seva versió. "Serà especial perquè és la primera vegada que interpreta la Missa solemnis. Dudamel ha interpretat totes les obres de Beethoven menys aquesta, i ens va explicar que l'escoltava des de molt jove, però que mai s'havia sentit encara preparat per abordar-la i, per tant, la va escollir per acomiadar-se de la seva llarga etapa a la Filharmònica de Los Angeles", diu Puig. "Estic molt orgullós que hagi escollit l'Orfeó Català per fer la part coral d'aquesta obra que per a ell és tan especial i que la viu molt intensament", subratlla.

Continua l'assaig, i el Credo marca una altra fita de la primera part de l'obra. Tot flueix, i després d'algunes precisions més, arriba una merescuda pausa d'un quart d'hora. El ritme a Los Angeles serà encara més intens. "Tenim el temps que tenim, i l'hem d'aprofitar molt: farem un assaig amb Dudamel amb piano, perquè ens doni les seves indicacions; dos amb l'orquestra i l'assaig general", diu el director. Sens dubte serà un concert memorable. "Durant l'assaig Dudamel ens deia que Beethoven són focs d'artifici, i durant l'assaig el veies a ell movent-se com si ell mateix ho fos, molt expressiu, obert i generós", recorda Serrallonga.