Concert de cambra per a un bon inici de temporada

Per a la inauguració de la temporada oficial de concerts del Palau de la Música, la institució ha optat no pas per una sessió de gran format (per entendre’ns, amb una gran orquestra) sinó per una vetllada de cambra, intimista, de la mà de tres asos absoluts, d’indiscutible primera divisió: dos veterans com la violinista alemanya Anne-Sophie Mutter i el pianista israelià Yefim Bronfman i el jove violoncel·lista espanyol Pablo Ferrández.

El programa estava estructurat en dues ambicioses parts: el Trio 'Arxiduc' (op. 97) de Beethoven i el Trio per a piano en la menor (op. 50) de Txaikovski. I val a dir que ambdues peces no van semblar interpretades pel mateix equip. I és que, si el trio beethovenià va semblar revestit d’una tècnica immaculada en els atacs, el fraseig i el diàleg entre violí i violoncel, semblava ignorar la presència d’un piano que quedava reduït a un mer acompanyament. Van millorar les coses en el fraseig mastegat de l’andante cantabile, però la sensació de superficialitat planava sobre el final de la primera part.

La segona, en canvi, va ser tota una altra cosa. El patetisme elegíac de l’inici del pezzo elegiaco semblava tota una declaració de principis: allà es jugava fort la carta de la subjectivitat romàntica d’un músic (Txaikovski) destrossat per la mort del seu amic Nikolai Rubinstein. L’entesa entre els músics, més enllà del seu indiscutible virtuosisme, va semblar total. El diàleg entre el violoncel expansiu de Pablo Ferrández i el piano de Yefim Bronfman va donar lloc a un joc de tensions i distensions al servei de l’expressió dramàtica i de l’emoció subjacent a l’obra. I el violí d’Anne-Sophie Mutter contribuïa al plor a tres veus (quatre, si hi afegim la sinuosa mà esquerra del teclat).

L’aparent humor de les variacions del segon i tercer moviments no ens va fer oblidar el dramatisme del material prèviament exposat. I el resultat global va ser d’una intensitat que va traspassar tota resistència. Així ho va demostrar el públic assistent, tant el que hi era per compromís com el que hi va assistir per lleialtat a la música. Sens dubte, un bon inici de temporada.