Festivals de música al Regne Unit: una bombolla a punt d'esclatar?

LondresL'any 2024, grans estrelles de la música com Taylor Swift, Charli XCX i Bruce Springsteen van contribuir a fer que la xifra d'espectadors a concerts i festivals del Regne Unit arribés als 23,5 milions, generant un impacte econòmic sense precedents de 10.000 milions de lliures. Segons les dades de l'associació UK Music hi ha un desequilibri evident, perquè les gires dels gegants de l'espectacle s'enduen la gran part del pastís. I, si fa no fa, passa el mateix amb els grans festivals que, volent-ho o no, amenacen els petits. Perquè, qui més qui menys ha sentit a parlar de Glastonbury, Isle of Wight, Boardmasters, Reading, Leeds i Creamfields. Però algú sap què és l'Elderflower Fields Festival, l'Standon Calling Festival o el Waterworks?

Glastonbury i la resta de macrofestivals, així com els grans noms de l'escena, poden acabar tenint un efecte depredador i el seu èxit (l'última edició de Glastonbury ha atret gairebé 200.000 persones) "no és un indicador fiable de la salut de l'escena festivalera general del país", diu a l'ARA David Pattie, professor de la Universitat de Birmingham especialista en aquesta mena d'esdeveniments. Com en els partits de futbol, no n'hi ha prou només amb omplir els derbis.

La supervivència del sector i, encara més important, l'accés de nous músics i bandes al circuit i al gran públic necessiten un equilibri territorial i un circuit estable. Perquè a la pràctica, com recorda Pattie, "els petits festivals acaben alimentant els grans". Una prova? Lewis Capaldi va actuar el 2019 al modest Barn on the Farm, de Gloucester, i el 2023 ja actuava a Glastonbury. O Dua Lipa, que es va donar a conèixer al petit Secret Garden Party el 2016 i va ser cap de cartell a Glastonbury el 2024.

Els petits festivals, a més, són una part vital de la xarxa de gires al Regne Unit. I també un camp d'entrenament per als equips de dissenyadors d'escenaris i d'enginyers d'il·luminació i de so. I impulsen l'economia de les zones on se celebren. I, si desapareixen, amenacen d'una manera o una altra tot un ecosistema que aquest segle XXI ha viscut una inflació desmesurada. Una dada: quan John Giddings va rellançar el 2002 el festival de l'Illa de Wight, un dels grans del país, al Regne Unit n'hi havia uns 400. Amb l'esclat de la pandèmia, que va contribuir a punxar-ne molts, se'n comptabilitzaven uns 1.500.

Les dades de l'informe Hometown Glory de l’esmentada organització UK Music apuntaven també que el nombre de “turistes musicals” va créixer el 23% en relació amb el 2023, quan es van registrar 19,2 milions d’assistents. Tot i que el 93% eren britànics, els visitants estrangers també van créixer el 62%, fins a 1,6 milions. Aquest 2025, potser el gran impuls el donaran els germans Gallagher, però el 2024 la gira Eras de Taylor Swift, la més lucrativa de la història, juntament amb les actuacions de Sam Fender, Bruce Springsteen, Olivia Rodrigo, Girls Aloud, Chappell Roan, The Killers i Foo Fighters, va disparar les recaptacions. Però en bosses molt concretes.

Perquè el mateix informe alerta de la crisi que s'està covant. Hi ha una bombolla, doncs, que ja ha començat a punxar-se? L'anàlisi de UK Music també revela que la música en directe va sostenir 72.000 llocs de treball, però adverteix que el sector està sota gran pressió: de fet, 249 festivals han tancat des del 2019 i l’augment de costos amenaça la viabilitat de sales i estudis i, també, esclar, de festivals. Uns costos que, segons l'agència We Are The Fair, de producció d'esdeveniments, s'han disparat astronòmicament. Només un exemple: el lloguer de lavabos el 2021 per a un festival de dos dies amb una assistència d'entre 5.000 i 10.000 persones costava 28.000 lliures (32.500 euros) per 250 unitats: el 2024, 54.000. A Glastonbury, aquest any es van destinar 600.000 lliures (696.000 euros) per 4.000 lavabos portàtils.

Alguns tancaments de festivals han estat sonats. Freddie Fellowes, organitzador del Secret Garden Party, al comtat de Cambridge, va clausurar definitivament l'esdeveniment l'any passat. La raó, afirmava, és que per sostenir costos l'entrada s'havia de posar a 200 lliures (232 euros), un preu molt elevat. I per quadrar números sempre cal tenir com a aliada la meteorologia, cosa que permet que tot el que envolta un esdeveniment –de la venda de marxandatge fins a la de cervesa, bateries per a mòbils, etcètera– assoleixi les previsions. Per deixar clara la seva decepció i acomiadar-se amb un gest impactant, Fellowes va cremar l’escenari principal l’última nit del Secret Garden Party. Quinze anys d'història es van consumir entre flames.

No va ser l'única víctima de l'any passat. D'acord amb les informacions facilitades per l'Associació de Festivals Independents (AIF), el 2024 es van ajornar, cancel·lar o tancar definitivament 78 festivals –més del doble dels 36 que van desaparèixer el 2023–, i que s'afegien als 96 que es van suspendre sine die arran de l'esclat de la pandèmia. Unes altres de les víctimes del 2024 van ser l'esbojarrat Nozstock –tot i que ha tornat aquest 2025– i l'Starry Village, un festival ideal per a famílies.

L'AIF, que aplega 142 festivals –des d'especialitzats en rock fins a l'indie, el folk, el jazz o la música electrònica–, ja ha comptabilitzat enguany 39 baixes, la darrera anunciada el 9 de juny, un relativament recent nou festival, el de Homestead a Somerset. Les pèrdues del 2025 representen ja la meitat dels festivals que es van perdre el 2024 i s’ha assolit gairebé un mes abans de l’equador del 2025. Si es combinen les desaparicions dels anys 2023, 2024 i 2025 amb els 96 esdeveniments perduts a causa de la covid, el nombre total de festivals britànics desapareguts des del 2019 ja arriba a 249, un menys tenint en compte la recuperació del Nozstock.

El director general de l’AIF, John Rostron, assegura: "La cancel·lació del Homestead mostra els reptes del sector dels festivals independents. La pressió sobre els esdeveniments fa que sigui massa difícil tirar-los endavant". Rostron demana una "reducció fiscal" i a primers de juny l'associació va presentar una proposta al govern en aquesta direcció. Demanen, entre més ajudes, una retallada de l'IVA en les entrades durant els pròxims tres anys.