Gustavo Dudamel corona a Los Angeles el compromís de l'Orfeó Català amb la 'Missa solemnis'

BarcelonaLa Missa solemnis de Ludwig van Beethoven és una de les obres més exigents del repertori simfònicocoral. El més habitual és que l'abordin directors veterans, però cada vegada n'hi ha més de les joves generacions a qui no els fa por assumir-ne el desafiament. Entre ells hi ha el veneçolà Gustavo Dudamel, que aquest cap de setmana la dirigirà per primera vegada a LA Phil de Los Angeles, els dies 20, 21 i 22 de febrer. Per a aquesta ocasió excepcional, Dudamel ha volgut comptar amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música, que també faran història amb el seu debut als Estats Units. Per reblar el clau, és la temporada en què Dudamel s'acomiada de LA Phil.

"Sovint, els directors esperen a assolir un cert nivell de maduresa i experiència abans d’interpretar-la. Alguns continuen esperant. Després de disset anys d’una relació artística fructífera amb la Filharmònica de Los Angeles, vaig sentir que era el moment perfecte per intentar-ho plegats, juntament amb els nostres quatre solistes de gran talent [Pretty Yende, Sarah Saturnino, Seok Jong Baek i Nicholas Brownlee] i dos cors", afirma Gustavo Dudamel. "Per a mi la Missa solemnis és el Sant Greal del repertori simfònic –diu el director–. En essència, tracta sobre la fe, la fe en quelcom més gran que nosaltres mateixos. Beethoven va haver d’inventar una nova arquitectura musical per a la seva missa solemne, i cada vegada que miro la partitura hi descobreixo un nou espai. La peça en si és increïblement difícil, amb requisits gairebé impossibles per als cantants, l’orquestra i el cor, cosa que crea una sensació aclaparadora. Em fa creure en una altra dimensió de grandesa i bellesa", subratlla.

Joan Oller, el director general del Palau de la Música, coincideix amb Dudamel en destacar el grau de transcendència que Beethoven va assolir a la Missa solemnis. "Beethoven la va compondre quan ja estava completament sord, en l'època que va escriure la Novena simfonia i els últims quartets. Fa el que creu que ha de fer, i d'alguna manera perd el sentit de la realitat, però guanya unes possibilitats d'interpretació expressives que van molt més enllà –explica Oller–. Això fa que no tingui límits des del punt de vista del cansament. La Missa solemnis implica cantar durant molta estona a un nivell i unes tessitures molt extremes, sobretot per a les sopranos". "És una obra magna, monumental", afegeix el president de l'associació Orfeó Català, Joaquim Uriach, per a qui la Missa solemnis "és tan exigent com interpretar cinc cops la Novena".

Gairebé 100 anys de la primera 'Missa solemnis' de l'Orfeó

En pràcticament un segle, l'Orfeó Català ha viscut dos moments històrics amb la Missa solemnis: el 1927 va ser el primer cor que la va interpretar a l'Estat, els dies 8, 12 i 18 de juny al Palau de la Música, amb motiu del centenari de la mort de Beethoven, i en què va intervenir Eduard Toldrà com a violí solista. L'últim dels concerts va ser transmès en directe per Ràdio Barcelona i enregistrat en dotze discos de pedra. Aquest va ser el primer enregistrament de la Missa solemnis del qual es té constància. Des d'aleshores, l’Orfeó només l’havia tornada a interpretar una vegada, el 18 de març del 1962, també al Palau de la Música, aleshores amb direcció de Lluís Maria Millet i acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Barcelona.

Per preparar els concerts de Los Angeles, que deixaran una empremta profunda en la institució, l’Orfeó i el Cor de Cambra van oferir tres concerts consecutius amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i sota la direcció de Xavier Puig al novembre a La Faràndula de Sabadell, el Palau de la Música Catalana i La FACT de Terrassa. "Tenim una trajectòria internacional molt ferma des del primer viatge que vam fer el 1897 a Niça, i des d'aleshores hem fet moltes sortides, però mai als Estats Units, fins ara. Sempre he tingut la vocació de fer de pal de paller del moviment coral català i, al mateix temps, de donar-nos a conèixer internacionalment", assegura Uriach.

Després d'aquell viatge iniciàtic a Niça, Uriach en recorda d'altres a Londres i París. El de Roma el 1925 va ser mític. "Sempre que tornàvem, com que anàvem a promocionar la llengua i la cultura catalanes, ens rebien com si haguéssim guanyat la Champions. I a l'arribada de Roma el 1925, el Barça ens va organitzar un partit de futbol com a homenatge. Una orquestra anglesa va tocar la marxa anglesa, i tot l'estadi va aplaudir. Però quan tot seguit va tocar l'espanyola, va haver-hi una xiulada històrica que va provocar que tanquessin, alhora, el Barça i l'Orfeó Català", explica Uriach. Des d'aleshores, la trajectòria de les successives generacions de cantaires ha sigut imparable, amb col·laboracions amb grans directors entre els quals hi ha Kirill Petrenko, Daniele Gatti, Simon Rattle, Gustavo Gimeno i Nikolaj Znaider.

L'Orfeó i Dudamel, una confiança forjada al llarg dels anys

Pel que fa a la relació de l'Orfeó Català amb Dudamel, es va començar a forjar quan el músic veneçolà va dirigir l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau el 2015 en un programa dedicat a Tannhäuser i el 2017 en un altre amb la Novena simfonia de Beethoven. El 2019 els cors van participar en la gira del director amb la Filharmònica de Múnic amb la Segona simfonia de Mahler i el 2024, el Cor de Cambra va acompanyar Dudamel a la gira amb la producció de Fidelio que va iniciar a Los Angeles i que els va dur a Barcelona, París i Londres. "Em fa molta il·lusió desembarcar als Estats Units i fer-ho de la mà de Gustavo Dudamel, amb qui compartim no només la passió per l'excel·lència, sinó també el compromís social que ha de tenir l'expressió musical", diu Oller.

El viatge de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra als Estats Units ha significat una feina ingent a escala logística, ja que ha implicat organitzar el viatge d'unes 200 persones, 125 de les quals són cantaires. "Ha sigut un repte que ha permès que l'organització creixi molt", diu Uriach. El cost del projecte l'assumeixen la meitat l'Orfeó i l'altra meitat LA Phil. Un 25% de la seva part l'Orfeó l'ha aconseguit a través del patrocini de la Fundació Damm, la Fundació Fluidra, la Fundació “la Caixa”, la Fundació Salvat, Mesoestetic, Moventia, la Fundación Dvesta, Factor Energia, GVC Gaesco i Reig Jofre. Així mateix, els viatges del cor del Palau compten també amb el suport de l’Institut Ramon Llull.