Un dels capítols d'Història i poder del mètal català està dedicat a la relació de les bandes amb la literatura. El cas més obvi és el grup Vidres a la Sang, el nom del qual ve de la metàfora amb què el poeta Miquel Martí i Pol es referia a l'esclerosi. També han posat música a Martí i Pol grups com Helevorn i els solsonins Arç Blanc. Però hi ha altres connexions literàries. A tall d'exemple: Bon Braguer, de Torelló, han adaptat el poema El prefaci faci'l fàcil, d'Enric Casasses; Ósserp han trobat inspiració en Verdaguer; Corägre, el projecte de l'osonenc Toni Presseguer, ha mirat cap a una de les glòries del segle XV valencià, Espill o el Llibre de les dones de Joan Roig; el gironí Poesi porta cap al doom poemes de J.V. Foix, Caterina Albert i Clementina Arderiu; el duet barceloní Mística reciten versos de Joan Margarit. I en sentit invers, Manel-Song Ollé, àlies Amargor (black metal fosquísssim), ha acompanyat recitals poètics del seu pare, Manel Ollé.
Mètal català, una història que calia explicar
Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell publiquen un llibre imprescindible sobre una escena musical diversa i efervescent
Barcelona[En aquest article, del heavy metal també en diem mètal, amb accent obert, tal com recomana el Termcat, però mantenim metal, sense accent, en les denominacions estilístiques, com ara black metal, death metal i thrash metal]
"Potser no és el millor moment del mètal, ni el millor moment del català, però sí que ho és del mètal en català", diu Dani Farrús, un dels tres autors, juntament amb Eduard Cremades i Dani Morell, del llibre Història i poder del mètal català (Enderrock Llibres, 2025). N'és el millor moment, tant quantitativament com qualitativament. El 2024, entre gener i setembre, els autors del llibre vam comptabilitzar més de dos-cents concerts de mètal en català. I a més a més, hi ha grups en gairebé totes les derivades estilístiques que s'han succeït des que els britànics Black Sabbath van publicar el primer àlbum el 1970 i van obrir la capsa dels riffs. "Tenim la sort que hi ha de tot en català", recorda Farrús. És un ecosistema eminentment underground, sovint invisible en moltes programacions, però resilient de mena i més connectat amb el present del mètal internacional que bona part del cartell del Rock Fest.
En aquest ecosistema hi ha sòlides bandes de thrash com els cardonins Siroll!, referents com els terrassencs Vidres a la Sang (que van sorgir del black metal i ara remenen el mètal progressiu), l'implacable deathgrind dels barcelonins Ósserp, el folk metal dels valencians Curial i les barcelonines Falç de Fetillera, el doom dels calderins Udol, el heavy més clàssic dels terrassencs Forja, el mètal alternatiu dels barcelonins Braindrag i el poderós doom-death dels mallorquins Helevorn. N'hi ha que fan col·laboracions amb poetes, com els vallencs Urgila amb Antònia Vicenç Carbonell. Alguns toquen sovint a Europa, com els osonencs Tibosity, i el segell nord-americà Noxious Ruin ha editat discos dels barcelonins Bocc com Dolça mort en els llims del Rec Comtal (2022) i La forja dels cranis (2024).
De tot plegat en parlen en un llibre imprescindible per a la cultura catalana, perquè documenta, explica i censa una realitat que queda fora del focus de la narrativa convencional. La primera part d'Història i poder del mètal català contextualitza aquesta història tant cronològicament com temàticament, amb capítols molt interessants sobre política, llengua, literatura i la presència de les dones en el mètal. Hi ha entusiasme i crítica, n'assenyalen greuges, però fugen del victimisme. El Rock Fest, el festival internacional de mètal de Santa Coloma de Gramenet, en deu anys només ha programat un grup que cantés sobretot en català, Los Guardians del Pont. "En canvi, vas al Hellfest, a França, i a més de Pantera, Obituary o Sepultura veuràs uns quants grups francesos molt bons que canten en francès. Això és el que trobem a faltar aquí. Si programes Siroll! encara que sigui a primera hora, molts espectadors els podrien descobrir", diu Morell. Acostumats a tirar pel dret, el mètal català no es queda amb els braços plegats. El periodista Jordi Meya, amb la promotora Hello Cleveland i l’agència Blood Fire Death, han organitzat el festival Catalunya Triomfant, l'11 de setembre a la sala Paral·lel 62 de Barcelona. Hi actuaran Vidres a la Sang, Siroll!, Ósserp, Udol, Bocc i Assot: una nit de mètal extrem amb entrades a 20 euros (anticipada) i 25 euros (a taquilla).
La segona part del llibre és un cens de 500 grups i artistes, amb la discografia corresponent. "Ha sigut una feina de més de dos anys que vam decidir tancar el desembre del 2024 —recorda Morell—. Des que vam acabar el llibre ja han sortit dotze bandes més que canten en català, siguin bandes de nova creació o grups que abans cantaven en anglès o castellà i ara han fet algun tema en català. Hem comptabilitzat unes quaranta referències discogràfiques noves en sis mesos. És a dir, el mètal català està en plena efervescència". Entre les novetats hi ha Ferides, un EP de la formació reusenca de grindcore Neguit, i d'altres que queden consignades a Metall Magazine, al compte de X i Instagram Mètal Català i a la llista de Spotify Catalan Metal, que inclou més de 2.600 cançons en català. "I això que hi ha molts grups que no volen estar a Spotify i fan servir Bandcamp", precisa Farrús.
40 anys de mètal català
El llibre de Farrús, Cremades i Morell és fruit del coneixement personal, de la documentació i, especialment, de la col·laboració de tots els implicats. Podia haver sigut una història oral, com Tocats de l'ala: Història oral del rock català, d'Oriol Rodríguez (Contra, 2018), però els autors han preferit que el relat, tanmateix coral, s'imposés al format. "Hem parlat amb el 95% de les més de 500 bandes que apareixen en el llibre. Això ens ha facilitat la feina, perquè la gent implicada hi ha col·laborat amb molta il·lusió", diu Farrús. El mètal català sí que tenia qui li escrivia, doncs. "En alguns casos ha costat trobar-los, perquè grups com Pulmons Negres fa molt de temps que no toquen, o perquè no tenen xarxes socials. Però en aquests dos anys hem acabat forjant una amistat amb molts dels músics", explica Morell.
Hi ajuda, esclar, la sintonia metàl·lica dels autors, tots tres amb històries d'iniciació prou prematures que després han transitat per altres experiències lligades al mètal. Dani Farrús, nascut el 1975, tenia 12 o 13 anys quan van començar "a córrer per l'escola cassets d'Iron Maiden, Helloween i Metallica". "El primer exemplar de la revista Metal Hammer que vaig comprar devia ser el 1988. La vaig amagar com si fos una revista porno, perquè tot allò del heavy tenia mala fama", recorda amb un somriure tendre. A Morell, del 1978, l'epifania li va arribar cap al 1990 amb Iron Maiden. "Ens vam comprar una samarreta amb un amic; bé els vam demanar als pares que les compressin. I cap al 1994 ja em compro discos pel meu compte", diu Morell. Cremades, que va néixer el 1983, s'endinsa en el mètal amb el disc Roots (1996) de Sepultura.
Als anys vuitanta, quan tots tres eren menors d'edat, el mètal en català tot just treia el cap. Els pioners van ser els barcelonins Tro, si més no conceptualment. "Van publicar el disc Gossos de carrer el 1985, i els títols de les cançons també eren en català. Però... és un disc instrumental", explica Farrús. Això sí, uns anys després Tro ja publicaven material en català. També tenen estatus de pioners els Reina Negra de Palafrugell, que en concerts del 1982 feien la cançó Les orgies del saló, que finalment van incloure en el disc recopilatori Aquelarre (2021). Sangtraït va ser el grup més popular del heavy metal català dels vuitanta i els noranta, però paral·lelament s'estava covant una estimulant escena de mètal extrem que s'emmirallava en referents internacionals coetanis, atrets per la velocitat del grindcore (la ferocitat del blast beat de la bateria) i l'abjecció del death metal, amb aquelles afinacions abismals i aquelles davallades harmòniques. En aquest context en què bandes com els britànics Napalm Death van ser molt influents, sorgeixen grups com els pioners badalonins Skudella de Sang de Pork Podrit; Karn d'Olla, de Sant Sadurní d'Anoia; els supersalvatges Sabbatta Rotta, de Vilaller (Alta Ribagorça). "A Barcelona es feia més thrash metal en castellà o anglès [grups com Legion i Ktulu], i fora de l'àrea metropolitana hi havia mètal extrem en català", diu Farrús. Però la història del mètal, i també la del mètal en català, desafia constantment els tòpics. ÚItimos de Cuba, del barri barceloní de Roquetes, a Nou Barris, van gravar almenys un tema en català, Minut vint-i-set. I els també barcelonins Entropia van transitar del punk-hardcore al mètal més extrem mantenint el català i l'ideari antifeixista.
La llengua i la importància dels referents
Morell parla de la importància de "l'acumulació de referents" per connectar-se amb la llengua. "Si només tens Sangtraït o Tots Sants, sortiran un parell de bandes que les copiïn, però quan tens més grups i més variats, hi ha retroalimentació. És el que em passava a mi als anys noranta —diu Farrús—. Sangtraït m'havien agradat, però després en vaig renegar perquè jo no estava pel heavy clàssic, sinó que m'agradava el doom i el death, però no n'hi havia en català. Per això quan tocava en una banda escrivia les lletres en anglès. En canvi, ara el jovent sí que té molts referents en català". Després hi ha qüestions formals que afavoreixen el català. "Els Ósserp ens van dir que l'abundància de monosíl·labs els anava molt bé", recorda Morell. Per cert, la cura per la llengua va dur els autors del llibre a fer una enquesta per decidir si escriurien metal o mètal, en què van participar el poeta Enric Casasses i l'escriptor i verbívor Màrius Serra, que estaven a favor de l'accent, tal com proposa també el Termcat. "Va ser un debat molt interessant", admet Morell.
El component combatiu
El mètal ha arrossegat interpretacions mandroses entestades a reduir-lo a quatre tòpics: escapisme, refugi de conductes infantils, poca sofisticació poètica, desconnexió de la realitat sociopolítica... Són consideracions fetes des de la ignorància, a vegades amb un classisme implícit que no volia acceptar la validesa d'una música que va néixer de la classe obrera britànica i que s'enfrontava al poder amb volum i una fe en els valors defensius de l'agressivitat, i que malgrat cert fatalisme no renunciava a l'anhel transformador de la societat, tal com explica el crític Oriol Rosell a l'assaig Un cortocircuito formidable (Apha Decay, 2024).
"Se suposa que l'ska, el punk i el hardcore són estils eminentment polítics, i el mètal no, perquè era de Tolkien i les bruixes... Però al segon disc de Black Sabbath ja hi ha War pigs", explica Farrús recordant una cançó antibel·licista travessada per la consciència de classe: són els poderosos els que envien els pobres a la guerra. El protagonista de Breaking the law, l'himne dels britànics Judas Priest del 1980, és un aturat damnificat per les polítiques neoliberals del govern de Margaret Thatcher. Napalm Death han mantingut sempre posicionaments d'esquerra i sindicals... I el documental Global metal (2008), del cineasta Scot McFadyen i l'antropòleg Scot Dunn, destacava el paper del mètal com a catalitzador de protestes arreu del món, sobretot en les societats no occidentals. En el cas català, Farrús, Morell i Cremades han constatat un contingut reivindicatiu en moltes bandes. "Hi ha antifeixisme, reivindicació social i denúncia de les polítiques contra els migrants (com el disc Aamamat dels mallorquins Helevorn), i també grups amb consciència independentista", diu Farrús.