Roko Banana: "Entenem la música com una emoció, no com un negoci"

GironaTot i que fa temps que els ritmes llatins i l'estètica urbana dominen el gruix del panorama musical, la passió pel rock'n'roll i la distorsió de les guitarres elèctriques, encara que sigui minoritària, continua viva entre les noves generacions d'artistes de casa nostra. A Catalunya, un dels grups més alternatius i estimulants d'aquest gènere és Roko Banana, un trio de Banyoles format per Mak Dzinovic (guitarra i veu), Àlex Abad (bateria i veu) i Edu Rodríguez (baix i veu), que acaba de presentar el seu tercer disc, Gran Muralla (Aloud Music). Es tracta d'un àlbum de molta volada, entre el rock progressiu i l'indie, amb nou temes intensos, combatius i emocionants que parlen sobre l'amistat i dirigeixen una crítica fervent a l'individualisme que regeix les normes del sistema capitalista. L'estrena en directe serà el 2 d'abril a la sala La Nau de Barcelona.

L'estil fundacional de Roko Banana és el math rock elèctric, un gènere experimental i independent nascut als anys vuitanta als Estats Units i al Japó que busca trencar, a partir de les anàlisis matemàtiques, amb les normes tradicionals de les cançons pop, basades en estructures quadriculades, rondes d'acords previsibles i sempre els mateixos esquemes d'estrofa, tornada i pont. El trio banyolí busca deliberadament anar a contracorrent d'aquest cànon, de manera que, en els seus temes, res és obvi ni esperable. Les lletres i les melodies no estan creades per agradar al gran públic ni per buscar el clímax amb recursos d'allò més fàcils, però, al mateix temps, atrapen pel seu to genuí i sorprenent.

"Sempre hem volgut desmarcar-nos del que la majoria de gent escolta, sobretot mètricament i estructuralment. Fem rock, però no està pensat perquè entri fàcilment per l’oïda", explica el cantant, Mak Dzinovic. I afegeix: "El que agrada a la gent sovint és el que la indústria decideix impulsar. Nosaltres no volem formar part d’això. Entenem la música com una emoció, no com un negoci. Per això també fugim del jo–de les lletres sobre ego, sobre ser guai– i intentem sortir d’aquesta mena d’egocentrisme social amb la nostra música", conclou Dzinovic.

Ara bé, aquesta militància decidida per crear des dels marges també té conseqüències. Sobretot laborals, ja que la banda, després de gairebé deu anys de trajectòria, ocupa un nínxol de mercat molt petit; no els surten els números per guanyar-s'hi la vida i, per produir el disc amb la qualitat desitjada, han perdut diners. Això sí, mantenint sempre intactes les conviccions.

Entre Cala Vento i Remei de ca la Fresca, però amb matemàtiques

Tot el que envolta Roko Banana respon a una voluntat clara i decidida de fer les coses diferents, però, com és lògic, també tenen influències i inspiracions. Sobretot estrangeres, ja que, com reconeix el baixista Edu Rodríguez, "a Catalunya la tradició de l'estil math rock és quasi inexistent". Els seus referents són els britànics Delta Sleep, els suecs Masquerade o els francesos Lysistrata. Però també escolten grups catalans com L'Hereu Escampa i tenen sintonia amb la nova fornada d'artistes que, tot i que no parteixen d'aquesta destrucció quasi matemàtica de la mètrica musical, igualment aposten pels riffs de guitarra i les bateries contundents: grups i artistes com Cala Vento, Dan Peralbo, Ypnosi i Remei de Ca la Fresca. Amb aquests últims mantenen una relació molt estreta i, de fet, col·laboren "espatlla contra espatlla" en el tema Esport, que proclama als quatre vents que "això no és música de ball, és música de protesta".

Elogi sincer de l'amistat

A més de la col·laboració amb Remei de Ca la Fresca, en el disc sobresurten temes com l'oda d'aires punk Tu guerrer, jo mag, l'èpica progressiva de Les pedres o la introducció instrumental Tothom vol semblar genial i jo només vull estar amb els meus amics, que condensa el missatge del títol en una única melodia de guitarra molt expressiva, o el rock rapejat contra "l'escòria liberal" de Sona a perdre.

En tots aquests temes del disc, combinant la metàfora i el discurs literal, de manera més o menys explícita, Roko Banana enalteix el valor de l'amistat i de les relacions amb els altres d'igual a igual, sense personalismes ni jerarquia. Tot plegat queda condensat en el títol, Gran Muralla: "Vam veure que molts temes estaven lligats a conceptes com parets, pedra, mur, refugi, casa, escut... A partir d’aquí vam buscar una imatge que ho agrupés tot, i Gran Muralla ens semblava molt potent, malgrat la referència evident als grans bufets de cuina xinesa", acaba el bateria Àlex Abad.