Nefertiti, un segle de bellesa i disputes
Nefertiti va ser desenterrada fa cent anys. El seu bust és avui una icona que es disputen alemanys i egipcis. Encara és un misteri quin va ser el destí de la bella i enigmàtica reina. La seva mòmia no s'ha trobat.
BARCELONAUn 6 de desembre del 1912 l'arqueòleg alemany Ludwig Borchardt va topar amb un somriure enigmàtic. Era de saviesa? De picardia? No ho sabrem mai. Però Borchardt no tenia gaires dubtes de qui s'amagava darrere aquells ulls: la misteriosa Nefertiti. Avui fa cent anys que l'arqueòleg alemany va descobrir, a Amarna (en un jaciment a la riba oriental del riu Nil), l'escultura policromada més emblemàtica d'Egipte. La Mona Lisa egípcia es conserva al Neues Museum de Berlín, que demà inaugura una exposició dedicada a l'efemèride. Egipte, sense defallir, reclama el bust de la seva reina des de fa dècades. Alemanya, però, no està disposada a tornar-la.
Poca cosa se sap d'una de les senyores més ancianes -té més de 3.500 anys- de tot Berlín. Va ser la dona d'Akhenaton i va tenir sis fills. "La parella, que rares vegades se separava, va trencar amb tot", explica Irene Cordón, una egiptòloga que als 32 anys va deixar el despatx d'advocats familiar i se'n va anar tot un any a l'American University del Caire. Quan Cordón va tornar, va fer la seva tesi doctoral a la UAB i es va especialitzar en les primeres dones de la reialesa egípcia. S'ha fet un fart d'estudiar testaments.
Les més emancipades de l'època
"La dona egípcia tenia molts més drets que altres dones de la seva època. Era una dona activa, empresària, podia rebre béns i fer testament i no necessitava un home que li donés suport per fer negocis", explica Cordón. Esclar que, com moltes de les seves contemporànies, tampoc podia accedir a alts càrrecs. Les reines, però, eren una altra cosa. "Tenien molt de poder", assegura Cordón. Elles governaven quan el faraó era al front i, fins i tot, hi va haver dones faraó. És a dir, a l'antic Egipte, una dona podia ser déu.
Nefertiti i Akhenaton van protagonitzar un dels episodis més fascinants de l'antic Egipte. Se'ls coneix com el faraó i la reina heretges. Van decidir que només hi podia haver un sol déu. Una decisió que va fer enfadar, i molt, la població. "És la primera forma de monoteisme de la història de la humanitat", emfatitza Cordón. El déu que van escollir va ser Aton, que prenia la forma d'un disc amb nombrosos rajos, cada un d'ells acabat en una mà menuda.
Akhenaton va tenir una revelació. Aton li va encarregar la missió de construir una nova ciutat: Tell el-Amarna, el turó d'Amarna, al bell mig del desert. Per aixecar-la -van trigar un parell d'anys- es van emportar molts artesans i van haver de recaptar molts diners. Diners que en molts casos sortien d'altres temples que van clausurar. Akhenaton es va dedicar a esborrar el nom i la imatge d'Amon, Osiris, Isis, Ptah... La persecució va ser total i absoluta.
La seva revolució religiosa, però, no va tenir èxit i va quedar només en un intent. I el cert és que, obsedit amb la religió i la construcció d'Amarna, va descuidar les qüestions d'estat. El seu regnat va durar 17 anys i, després, el seu record i el de Nefertiti van ser deliberadament esborrats pels faraons i súbdits posteriors. La seva esplèndida ciutat va ser abandonada. "No és fins a finals del segle XIX que Nefertiti és rescatada de l'oblit", explica Cordón.
Al marge de la llei i les bombes
Quan Ludwig Borchardt la va trobar en les excavacions del taller de Tutmosis -un artesà que no devia valorar gaire l'escultura perquè la va abandonar quan va deixar la ciutat- va decidir endur-se la bella reina, mig oculta, a Alemanya. Sabia que estava infringint les lleis i, de fet, durant deu anys el bust va estar amagat. Ara el Neues Museum berlinès l'exhibeix orgullosíssim en una sala octogonal, coronada per una cúpula, i li dedica l'exposició A la llum d'Amarna .
La reina continua seduint. Hitler, malgrat que la seva bellesa no es corresponia amb el seu ideal ari, va quedar fascinat. La va posar a resguard de les bombes en un búnquer. Abans que ell, el kàiser Guillem II se'n va fer una rèplica que es va emportar a l'exili. Nefertiti també ha inspirat escriptors, com Terenci Moix. I els seus enigmes continuen fascinant egiptòlegs de tot el món. Hi ha encara moltes preguntes per respondre: ningú sap encara com va morir ni on.