John Le Carré, el nostre amfitrió entre els espies

Els escriptors com John le Carré, que han gaudit d’un èxit comercial estratosfèric, que han estat profusament adaptats al cinema i la televisió i que han estat llegits amb entusiasme i fidelitat per legions de lectors de successives generacions d’arreu del món, presenten el següent dilema: eren realment uns bons escriptors o simplement van trobar una fórmula que els va permetre connectar amb tota mena de públic i en tot tipus de formats? En el cas concret de Le Carré, no en tinc cap dubte: era un bon escriptor en el sentit més viu, artesanal, entretingut i, també, profund i intel·ligent de la paraula. Vull dir que escrivia amb precisió trepidant i amb gracilitat persuasiva, que sabia construir personatges que fascinaven, desconcertaven i inquietaven tot alhora i que, a més, va saber captar i recrear com ningú les terboleses i els dobles jocs morals, mentals i emocionals d’un món sinistre i apassionant, el món de la Guerra Freda, de l’espionatge i dels agents secrets, de les intrigues geopolítiques. Le Carré és un clàssic de la literatura popular de qualitat.