Oriol Broggi fa un remenat dels universos de Sisa i Marsé

BarcelonaJuan Marsé no tenia traça ballant. Les noies s'ho deien ràpid l'una a l'altra, i era difícil que trobés parella. Per això solia sortir al balcó de la Cooperativa Lleialtat a fumar un cigarret i a fer-se l'interessant. L'escriptor recorda vagament aquelles banals tardes de diumenge, d'adolescent, a l'edifici que avui ocupa el Teatre Lliure. Ahir hi va tornar a entrar per presentar el primer espectacle de teatre que s'aixeca a partir de la seva obra. Oriol Broggi és el druida que ha combinat la poció a Adiós a la infancia, una aventi de Marsé . D'una banda hi ha la seva literatura, que retrata la història en minúscules de la postguerra; de l'altra, les parets del Teatre Lliure, testimonis precisament d'aquestes històries reals, i, finalment, hi ha la música de Jaume Sisa, que també retrata els últims batecs del franquisme.

"Amb el Sisa volíem fer una obra de teatre amb música però que no fos un musical, sinó que agafés la manera d'explicar d' Antaviana o de la Nit de Sant Joan . Vam demanar-li prestada a Juan Marsé la seva narrativa per fer-ne una història nova, no una adaptació. I ho hem agafat tot i n'hem fet un recuinat que fa olor del món de Marsé, fa olor de macarrons de l'àvia", deia Broggi. Per a ell serà una obra encara més especial: el director debuta amb la seva companyia, que recorda molt l'esperit del primer Lliure, a la sala on va descobrir el teatre -i fins i tot fa una referència a la primera obra que hi va veure, Al vostre gust (1983), col·locant la platea com estava aleshores, a tres bandes.

S'han adaptat al cinema diversos llibres de Marsé (ho han fet Vicente Aranda, Jaime Camino i Jordi Cadena), però l'autor "no tenia cap experiència teatral", diu. I es corregeix: "Excepte els Pastorets del centre parroquial". L' aventi del Lliure -que agafa el nom d'aquelles aventures que s'inventava la canalla al carrer- és una reconstrucció a partir de cinc novel·les del pare del Pijoaparte ( Si te dicen que caí , El embrujo de Shanghai , Caligrafía de los sueños, Un día volveré i Rabos de lagartija ), de les quals el dramaturg Pau Miró n'ha seleccionat els fragments i personatges més teatrals i que alhora il·lustren els temes recurrents en l'obra de l'autor: l'absència dels pares, la infantesa perduda, la memòria dels vençuts, la degradació moral, la melanconia.

Marsé va demanar que no li fossin gaire fidels: "De vegades s'ha de girar com un mitjó una situació perquè mantingui l'essència -deia-. Trobo molt difícil el que fan, perquè no treballen sobre una trama concreta, com en una novel·la, sinó que van estirant ara un fil ara un altre". Sí que hi ha un personatge que fa de narrador, el Ringo (Oriol Ginart), un noi de 15 anys a qui veurem créixer: "El primer cigarret, l'alcohol, el primer cul, sentir parlar de putes, que la mare li faci caure el pare del pedestal, que se li mori algú estimat... ", diu el director.

Benvinguts, passeu, passeu

El Lliure es tornarà a convertir cada nit, de l'11 de desembre al 4 de gener, en una sala de ball. Els espectadors hi entraran amb la música en marxa, amb un Sisa fent de veu de l'Orquestra Sensación i cantant temes com Rascayú o Perfidia . Un noiet es quedarà tancat en aquest local, i se li aniran apareixent personatges de novel·la que se sumen a la festa, com passa a Qualsevol nit pot sortir el sol : el Capità Blay, la Betivú, la Pèl-roja, l'inspector Galván, Java, la senyora Mir, Palau, Aurora... interpretats per nou actors (com Jordi Oriol, Xicu Masó, Alícia Pérez i Xavier Ricart, alguns dels quals també toquen diversos instruments). Entremig de les escenes, Sisa agafa el relleu als actors amb alguns dels seus temes més evocadors ( Marquès apuntador , El setè cel , Per camins de sorra , Tornar a cantar , El congrés dels solitaris ). Finalment, una cançó original servirà de colofó.