De Palol, amb la ploma esmolada i sense embuts

Barcelona.Miquel de Palol (Barcelona 1953) espera rebre més d'una bufetada derivada de la lectura de la seva última obra. A El Llac dels Signes (Proa 2013), l'escriptor desplega un ampli ventall de reflexions que aborden temàtiques de tots els tipus, des de l'actualitat política catalana fins a qüestions literàries i sentimentals. De Palol no es guarda res al pap: es pronuncia amb afirmacions rotundes sobre tot el que no el convenç de la societat actual. La corrupció política, la mediocritat i el conformisme no queden immunes en una obra crítica amb tots els elements que nodreixen la banalització cultural. Tot i que defensa la independència de Catalunya, l'autor també dedica diversos fragments del text a qüestionar la forma del procés sobiranista. "Catalunya és el seu principal enemic, perquè falta valentia, cohesió i unitat per trencar lleis i sostenir un projecte de país", assegurava ahir l'autor.

El Llac dels Signes no és només un llibre sobre els grans mals de la societat catalana, sinó que va molt més enllà. L'obra engloba relats breus, aforismes, textos teatrals, narrativa i assaig. Tot plegat, amb un vincle en comú: la variació. Aquesta idea de modificació vertebra els diversos fragments del llibre, de manera que els canvis n'afecten la forma i el contingut. "Ja sigui tant en termes de gèneres com d'arguments, tot es combina en trobades cartesianes", explica De Palol. Així, l'escriptor parla de l'amor mitjançant aforismes, alhora que utilitza la mateixa estructura per carregar contra els polítics. Les relacions sentimentals tornen a aparèixer en forma de text teatral i de poemes, enllaçant els escrits també per la temàtica. De Palol fins i tot s'atreveix a convertir la novel·la Incerta glòria de Joan Sales en una espècie de guió de cinema. "M'he pres llicències d'un cert risc, com per exemple fer sortir de l'armari el personatge del Soleràs", admet. Per l'escriptor, les el·lipsis del text de Joan Sales quedaven justificades "perquè el context no li permetia ser explícit", però l'homosexualitat del Soleràs és tan clara que De Palol es tira a la piscina i la fa pública amb convicció.

A l'hora de concebre El Llac dels Signes , insisteix: "No es tracta d'una recopilació de textos que tenia guardats al calaix i que he unit en una sola novel·la", sinó que abans de començar a escriure va "partir de la idea de variació com a nucli principal per crear un conjunt de textos".

Informació vs. coneixement

Malgrat que De Palol està disposat a entrar en controvèrsies per tots els arguments que exposa a l'obra, les esperances de rebre alguna resposta i encetar una discussió són minses. "Les expectatives són escasses. No crec que ningú es molesti a entrar en aquest joc", reconeix l'autor, que es mostra crític amb el paper actual de la cultura. "Hi ha una confusió enorme entre informació i coneixement, que genera un miratge trampós i fa creure a la gent que tothom sap de tot", lamenta. Els èxits de vendes no ajuden gens a esmenar aquesta situació. "No es pot democratitzar el coneixement, perquè aleshores els referents es marquen pels seus resultats en massa i s'assoleix una absoluta banalització cultural", sentencia.