Licenciado Cantinas és el nou alter ego d'Enrique Bunbury, que, per donar forma al seu nou disc, s'ha convertit en intèrpret, defensor i renovador d'una part prou representativa del cançoner popular llatinoamericà. Ho ha fet amb gust, portant al seu terreny de rock fronterer i polsegós temes d'Agustín Lara, Atahualpa Yupanqui, Willie Colón i Héctor Lavoe, entre d'altres. I, com es va poder comprovar al Sant Jordi Club, les versions creixen gràcies a la solidesa de Los Santos Inocentes, grup que compta amb el magnífic treball de Jordi Mena i Álvaro Suite a les guitarres i de Jorge Rebenaque als teclats i l'acordió.
Bunbury va alternar peces del nou repertori ( El mar, el cielo y tú , Llévame , Ánimas, que no amanezca ) amb cançons seves molt conegudes com El extranjero , Sácame de aquí i Que tengas suertecita , tot i que per a alguns el millor va ser la interpretació del Sí d'Adrià Puntí, tema inclòs al disc d'Umpah-pah La columna de Simeón (1996), i després versionat per Bunbury a Flamingos (2002).
Durant poc més de dues hores, el saragossà va oferir un concert amb alts i baixos però que va deixar molts moments memorables i la grata sensació que Bunbury ha interioritzat el cançoner llatinoamericà. L'ex-Héroes del Silencio, ciutadà del món instal·lat actualment a Los Angeles, també va fer gala del seu compromís declarant-se indignat i defensant el dret que tenen els artistes a opinar, llàstima només d'aquella frase d' El extranjero (" los nacionalismos, qué miedo me dan ") que, a banda de fer una mica de ràbia, no acaba de lligar amb el seu lloable exercici de reivindicació panhispànica.