Les veus de Rosa Novell i Queco Novell faran reviure les converses epistolars entre Toldrà i el seu avi, Manuel Clausella, a l'Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú el 31 de maig, dia en què fa exactament 50 anys de la mort de Toldrà. En el mateix espectacle, Fragments de converses. Epistolari Toldrà-Clausells (1926-1935) , amb el qual s'inaugura l'Any Toldrà, s'oferiran fragments d' El giravolt, dels Sonets per a violí i algunes cançons, entre les quals el Cocorococ , que Eduard Toldrà va dedicar al matrimoni Clausells amb motiu del naixement de la seva filla Rosa, la mare de Rosa i Queco Novell.
La mala passada del tenor
"Amiguíssim Eduard,
[...] Ja no es fa el concert. ¿Per on ha fallat? Naturalment, per la part més dèbil: el divo . Se'ns en va a Amèrica, i marxa dijous vinent. La nit passada hem estat rondant fins a les tres, cercant aquest hèroe , per precisar les coses i veure quina solució hi trobàvem [...]. Ell vinga a dir i repetir «Impossible, impossible»".
Manuel Clausells, 1926. [El divo era el prestigiós tenor Emili Vendrell.]
La lectura d''El giravolt'
"Estimat Manuel,
Em seria difícil dir-vos exactament l'alegria que vaig tenir ahir de rebre el vostre voluminós plec. Què sé jo… Imagineu una criatura en el dematí d'un dia de Reis, o un xicot enamorat que rep el primer present de la seva estimada. Una cosa així! [...] La peça d'en Carner m'ha encisat. És una cosa fina, i senyora, i, ademés, claríssima, i, encara, divertida".
Eduard Toldrà, 1927. [Després de rebre el text d' El giravolt de maig , que va musicar.]
L'accident del bordegasset
"Estimat Manuel,
[...] Un bell dematí ens dirigíem a Ceret -la vila dels cirerers i de l'horta generosa- la Maria, sa germana amb el seu marit i jo -jo al volant-. Uns centenars de metres abans d'arribar-hi s'esdevingué que, inopinadament, sobtadament, un petit bordegasset que amb dos companys més anava fent via tot arran de la cuneta amb un feix de llenya a l'espatlla, féu una passa i es posà davant de les rodes del cotxe, a un metre de distància. [...] Vaig donar un contundent tomb de volant cap a l'esquerra tot fent una no menys contundent frenada, i el cotxe va anar descendint, patinant, com si fos una calaixera, per un talús poblat de mata -encara sento el fresseig de les mates, abatudes al nostre pas- que ens va conduir, després d'un viatge descendent d'uns vuit metres, a un petit barranc".
Eduard Toldrà, 1929. [Va sortir il·lès d'aquest accident de cotxe.]
Un premi de 5.000 pessetes
"Caríssim Eduard,
La Generalitat té convocat un concurs, entre els premis del qual n'hi ha de «musicals» i, entre aquests, un de 5.000 pessetes a «una composició simfònica, en un temps, per a gran orquestra, d'una durada aproximada de quinze minuts». Valdria la pena de trametre-hi la suite de La filla del marxant ?
Manuel Clausells, 1933.