El pot petit dels premis Gaudí
Repassem els curtmetratges nominats als Gaudí, un format a reivindicar
Quaranta-un curtmetratges optaven a la primera preselecció dels premis Gaudí, gairebé tants com els llargmetratges que han estat considerats per a les nominacions. Les pel·lícules de curta durada segueixen sent un format tan practicat com menystingut. Ho tenen difícil per arribar al gran públic i la premsa amb prou feines els fa (fem) cas. La causa no és la qualitat, com demostren els quatre curts que han arribat a la final dels Gaudí després d'haver voltat per alguns dels certàmens més importants del món. La gallina (3), de Manel Raga, es va estrenar mundialment a la Mostra de Venècia; Godka Cirka, un forat al cel (1), d'Àlex Lora i Antonio Tibaldi, acaba de passar pel Festival de Sundance; Sequence (4), de Carles Torrens, es va poder veure a Sitges, i Wings (2), de José Villalobos, va ser al Festival de Tribeca, a Nova York.
La projecció internacional no s'acaba amb l'obra. Per vocació o per necessitat, alguns d'aquests joves directors també treballen o viuen fora del país. Manel Raga formarà part de la primera promoció de l'Escola de Cinema de Sarajevo que dirigeix l'immens Béla Tarr. Veient La gallina tot quadra: l'adaptació que fet aquest cineasta d'Ulldecona del conte homònim de Mercè Rodoreda remet a la força visual de les pel·lícules de l'hongarès, però també a certa tradició nòrdica. En lloc de fer-ne una translació narrativa, Raga tradueix en poderoses imatges les sensacions que evoca la prosa de Rodoreda. I acosta tota una tradició de solituds rurals i sots feréstecs a l'imaginari surrealista.
REGISTRES DIFERENTS
Sequence, de Carles Torrens, també es mou en un pla entre el somni i la realitat, però en un registre totalment diferent. La pel·lícula podria ser un capítol actualitzat de La dimensió desconeguda : un home es desperta un dia i s'adona que tothom el mira malament perquè han tingut el mateix malson amb ell com a protagonista. Torrens es va formar a Califòrnia, es mou entre els Estats Units i Barcelona, i ja ha firmat un llarg, Emergo (2011), apadrinat per Rodrigo Cortés (Buried ). Aquí ens brinda un conte fantàstic amb tocs d'humor negre i amb una sorprenent estructura que es recargola sobre ella mateixa.
Als antípodes de Sequence hi ha Godka Cirka, un forat al cel, que Àlex Lora, que va estudiar a Nova York, i Antonio Tibaldi han rodat a Somàlia. Un tast amb entitat pròpia d'un projecte de llargmetratge que té com a fil conductor una nena pastora a punt de ser sotmesa a una ablació. Lora i Tibaldi opten per un relat en primera persona que, amb una mirada sensible i respectuosa, ens introdueix en les tribulacions quotidianes de les dones de la regió.
Els responsables de Wings, el malagueny José Villalobos i el català Christian Rodrigo, viuen a Los Angeles. A primera vista, el seu curt podria semblar el germà petit de Grand piano, d'Eugenio Mira: una obra que també se situa en una sala de concerts, protagonitzada per un virtuós de la música i executada amb un gran sentit de la precisió. Però la pel·lícula avança per altres camins per reivindicar la importància del perfeccionisme i la feina ben feta... fins i tot en les obres en aparença menors.