¡Ave César!

¿Podem considerar que el cinema és important i mereix un esforç? Aquesta és la pregunta que turmenta Eddie Mannix, un fixer que, a principis dels 50, coordina el bon funcionament d’un gran estudi, solucionant contratemps i mantenint els embolics de les estrelles lluny de la premsa. Interpretat per Josh Brolin, Mannix és un individu racional i catòlic, que té molt poc a veure amb les dives i capsigranys a qui ha de treure les castanyes del foc. Però ell fa mans i mànigues perquè el pampallugueig de la pantalla no s’apagui: no treballa per als actors, directors i productors, sinó per la pel·lícula; allò que, en les seves pròpies paraules, està per damunt de tot i de tots. Mannix és també la molt seriosa constant d’ ¡Ave César!, un film farcit de variables còmiques (com la d’un galant segrestat per uns guionistes comunistes) i que permet als Coen depurar amb naturalitat la seva postmoderna barreja de gèneres, i fer un gag com el del miscast d’un cowboy (Alden Ehrenreich, esplèndid) en una peça d’alta societat à la Noel Coward. |