Salvar el Museu de Pèrgam

MunicLes cues davant del Museu de Pèrgam, al centre de Berlín, s’estan allargant moltíssim aquests últims dies. Els visitants poden esperar fins a quatre hores per entrar-hi i fer una última ullada a una de les considerades meravelles del món antic, l’altar de Pèrgam, que deixarà d’estar a la vista del gran públic a partir de dilluns a causa d’unes obres de restauració que duraran un mínim de cinc anys.

El Pergamonmuseum és el més visitat dels museus d’art d’Alemanya. Només l’any passat van accedir-hi més d’1,3 milions de persones d’arreu del món per contemplar el famós altar -la part més emblemàtica del museu-, però també la Porta del Mercat de Milet, la façana de Muixatta i la Porta d’Ixtar, una de les vuit entrades de la muralla interior de Babilònia. La restauració de l’altar de Pèrgam passa per enfortir-ne l’estructura i eliminar les floridures del centenar d’escultures dels frisos, si bé tot plegat s’integra dins d’un procés de renovació encara més gran, el de renovació de tot el museu i de quatre grans centres més que conformen l’anomenada illa dels Museus, al voltant del riu berlinès Spree.

Tot i que Berlín renuncia durant un llarg període de temps a un dels seus principals atractius artístics, el president de la Fundació del Patrimoni Cultural Prussià, Hermann Parzinger, defensa que la renovació del recinte és “urgentment necessària”, perquè “l’edifici està en molt mal estat i l’equipament tècnic s’ha quedat molt antic”. “La llum és difusa, queda tot molt fosc, no hi ha gens d’aire condicionat i la construcció del sostre està molt feta malbé després de 84 anys i una guerra”, precisa el director de la col·lecció d’art antic del museu, Andreas Scholl.

Una obra de 385 milions d’euros

El projecte de renovació està emmarcat dintre del pla mestre de l’Illa dels Museus, patrimoni universal protegit per la Unesco. L’estat alemany assumeix totalment els costos de les obres, que s’eleven a 385 milions d’euros. Les obres inclouran la creació de nous espais i d’una sèrie de passejos que enllaçaran tots els museus d’art antic de l’illa. El complex museístic, amb edificis datats entre el 1830 i el 1930, inclou l’Altes Museum (Museu Antic), el Neues Museum (Museu Nou), l’Alte Nationalgalerie (Galeria Nacional Antiga), el Bode Museum (Museu Bode) i el Pergamonmuseum, que va començar a ser rehabilitat el 2012.

L’altar de Pèrgam és el gran tresor d’aquest museu. De 35,64 metres d’ample, 33,4 metres de profunditat i una escala frontal de 20 metres d’amplada, aquest monument religiós es va construir a l’acròpoli de Pèrgam, a l’actual Turquia, entre l’any 180 i el 159 abans de Crist i és considerada l’obra capital del període hel·lenístic. Els frisos de l’altar representen un camp de batalla entre una cinquantena de déus de l’Olimp i una seixantena de gegants. S’hi mostren fins al detall operacions militars, armes, músculs tensos i cossos en lluita, abatuts o moribunds. La bellesa dels relleus i el domini del treball sobre el marbre és colossal i es va poder admirar per primer cop a Berlín el 1901. A finals del segle XIX, quan aquesta ciutat es va convertir en la capital d’un Imperi Alemany unificat, Àfrica i l’Extrem Orient ja estaven en mans britàniques i franceses. Alemanya necessitava la seva franja de domini i només quedava el Pròxim Orient, en mans d’un decadent Imperi Otomà. A canvi de donar-li suport, Alemanya va obtenir dret a l’exploració i explotació del seu territori.

El setembre del 1878 l’enginyer Carl Humann, que estava fent excavacions a l’antiga Pèrgam, va notificar la troballa i Alemanya va pagar 20.000 marcs d’or a l’Imperi Otomà per traslladar l’altar a Berlín i reconstruir-lo. El monument va estar exposat a la capital germànica fins a la Segona Guerra Mundial, quan l’exèrcit rus se’l va endur com a botí a Sant Petersburg i no va ser fins al 1958, ben malmès, que va tornar al Berlín Oriental. Després de la reunificació del país, la Fundació del Patrimoni Cultural es va encarregar de la restauració del fris, que a partir de dilluns es torna a reprendre.