El sud-africà Brett Bailey porta a Girona un ‘Macbeth’ de Verdi convertit en senyor de la guerra
BarcelonaÉs inevitable que l’última polèmica que ha protagonitzat -sense voler-ho- l’artista sud-africà Brett Bailey tenyeixi la gira europea del seu Macbeth. Aquest setembre, la instal·lació Exhibit B - on col·locava actors negres en bodegons formats per objectes de museus d’història natural del segle XIX- a la Barbican Art Gallery va ser retirada després que el públic recollís firmes, ja que la consideraven racista. La instal·lació s’havia vist en desenes de països i, efectivament, era impactant i sorprenent, però segons Bailey pretenia ser “una crítica dels zoos humans i del racisme”. “Estem acostumats a firmar peticions per salvar... els dofins. Quan no t’agrada una imatge, prems el botó i firmes una petició”, explica, lamentant que la gent no s’acostés a veure l’obra.
Perquè el tema, el nervi que recorre tota la seva obra, és sempre el mateix: “L’explotació de l’Àfrica per part d’Occident, la història colonial, les relacions racials i per què diversos estats africans tenen tendència a les dictadures”. Per reflectir les seves preocupacions Bailey va fundar la companyia Third World Bun Fight a finals dels 90. “Em passo molt de temps llegint i intentant entendre què passa al meu país i a l’Àfrica, i la seva relació amb Occident. I la meva obra sorgeix dels meus interessos. Crec que com a artistes tenim un lloc de poder a la societat i realment el podem fer servir de forma responsable per intentar parlar de temes que són realment importants”, explica.
Per això quan li van proposar fa tretze anys muntar una òpera a Sud-àfrica va escollir l’òpera Macbeth de Verdi i la va retitular Macbeth, a post-colonial opera with music more or less by Verdi. “M’agrada la música i la història que explica -diu-. No ho vaig fer per Shakespeare, sinó perquè moltes de les històries que expliquen les òperes són ridícules. Vaig buscar molt i molt, i vaig trobar que Macbeth tenia sentit. Va ser després que vaig pensar que podia connectar amb la història del Congo i lligar-ho directament amb l’explotació dels recursos naturals i com la població dels països en desenvolupament és reduïda a força de treball per fabricar objectes de consum per a Occident o en un mercat per a aquests objectes de consum”.
La versió de Macbeth que es representa avui i demà al Teatre Municipal de Girona dins del Festival Temporada Alta -i gràcies a la subvenció d’un grup d’empresaris gironins- és la tercera que munta: deu cantants de Sud-àfrica i dotze músics dels països de l’ex-Iugoslàvia porten a escena una història sanguinària, situada al centre de l’Àfrica, entre lluites ètniques, tràfic d’armes, l’èxode dels refugiats i l’explotació dels treballadors, en què Macbeth és un ambiciós senyor de la guerra.
Obrir els ulls a Occident
Sud-àfrica acull avui 7.000 refugiats congolesos, però no és un tema que es toqui, i menys en l’art, ni allà ni aquí. “Tots sabem què passa a Síria, què passa a l’Iraq, i no dic que no sigui important, són grans crisis, però crec que a Síria han matat 200.000 persones en els últims tres anys i al Congo hi ha hagut 5.500.000 morts en els últims vint anys. És molt estrany que la gent no n’estigui al cas perquè el país està situat al centre de l’Àfrica i els seus recursos naturals són necessaris”, explica.
Bailey ha adaptat altres clàssics des d’aquesta òptica, com MedEia o Orfeus, a banda d’espectacles contemporanis. És impossible, però, que pugui sobreviure exhibint-los només al seu país. En realitat, hi presenta un espectacle cada dos anys i ben pocs dies. Es passa sis mesos a l’any de gira internacional. “Tant a Europa com a Sud-àfrica sovint veus recontextualitzacions d’òperes clàssiques al present. Però moltes vegades són superficials. D’aquesta producció algú en va dir a Anglaterra que semblava que la història de Macbeth sortís realment del Congo”, diu satisfet.