'La distance': una distopia que convenç, emociona i enganxa

"Per què? Per què?" I fins a més de 20 perquès. Aquella nena de set anys que a la platja obviava les paraules del pare perquè no s’endinsés al mar i acaba rescatada al bell mig d’una plaga de meduses ha marxat. "Per què? Per què?" La distance és una distopia del director i dramaturg Tiago Rodrigues sobre la por dels pares pel futur dels fills i també sobre l'esperança d’un món nou que deixi enrere el desastre de la nostra humanitat. La filla s’embarca en una missió espacial a Mart, on s’està edificant una nova societat que, per prosperar, ha d'oblidar el passat. Oblidar-ho tot. Oblidar la Terra, malgrat que vulguin conservar l’oli d’oliva fet sense olives. I la filla s’ha compromès en aquesta aventura sense retorn. 

Va marxar sense dir res. Pare i filla només es poden comunicar per missatges gravats. Ni tan sols es poden veure. Missatges que van, missatges que venen, creuant 225 milions de quilòmetres. El text de Rodrigues oposa el desig i l’amor del pare perquè la filla torni a casa amb la decisió infrangible d’aquesta. És una conversa sota la pressió del pas dels dies. Hi ha una franja de temps per canviar d’opinió. Un temps que s'esgota. S’estimen. S’ho diuen, però els daus estan tirats.

El teatre de Tiago Rodrigues no s’allunya mai d’un compromís humà amb el nostre món, ja sigui més evident o més contextual, com en aquesta La distance, on actua de motor de la relació entre el pare i la filla. Estrenada al Festival d'Avinyó, del qual Rodrigues és director, la proposta convenç, emociona i enganxa. A les magnífiques interpretacions d'Alison Dechamps i Adama Diop cal afegir-hi un encertat espai escènic que evoca molt plàsticament els dos mons i que gira com els planetes. L'obra també compta amb un superb disseny de llums i una preciosa cançó de Caetano Veloso per cloure la funció: "Não tem desespero não / Você me ensinou milhões de coisas /Tenho um sonho em minhas mãos / Amanhã será um novo día / Certamente eu vou ser mais feliz".