Estrena teatral
Teatre03/10/2023

Nao Albet i Marcel Borràs es tiren els plats pel cap al TNC

Els artistes exploren els conflictes i les ferides de la seva amistat a l'espectacle 'De Nao Albet i Marcel Borràs'

BarcelonaEl duet d'artistes format per Nao Albet i Marcel Borràs diu que ha fet el proper espectacle per reflexionar sobre la seva amistat. Però, pel que mostren a la roda de premsa, no els hi està acabant d'anar gaire bé. El muntatge es titula De Nao Albet i Marcel Borràs, i a la fitxa artística només hi surten ells. Ho han fet tot: des de la direcció fins al vestuari, el so i l'escenografia. L'objectiu era tancar-se junts durant uns mesos i obligar-se a crear sobre ells mateixos tots sols, "per no tenir ningú de la companyia amb qui desfogar-nos", expliquen. Uns dies abans de l'estrena a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya el 5 d'octubre, sembla que l'exercici no els està anant gaire bé: la roda de premsa acabarà amb Borràs llançant un got d'aigua al damunt d'Albet i marxant a la brava, després que aquest li hagi dit que és un mal pare amb la seva filla Juna. Pur teatre, com cantava la Lupe?

Marcel Borràs i Nao Albet a la roda de premsa

This browser does not support the video element.

Tot va sorgir de la voluntat d'escenificar de nou els seus espectacles, una idea que va virar cap a la investigació sobre els propis egos. "Fins a quin punt som egoistes volent parlar de nosaltres mateixos? Volem reflexionar sobre els límits de l’autoficció, què vol dir parlar d’un mateix, si un artista és narcisista per definició o no i si parlant d’un mateix pots parlar de l’alteritat", explica Albet. L'espectacle relatarà com van ser els inicis de la seva amistat, quan tots dos eren adolescents, i com el vincle que comparteixen s'ha anat transformant –i degradant– a mesura que s'han anat fent grans. "Al principi la relació era molt màgica, autèntica, ens ho podíem dir tot a la cara. A mesura que ens hem anat fent grans hem anat veient com van sortint els monstres, ha anat mutant i això ens ha creat tensió. Ara ens ferim l’un a l’altre, ens costa més comunicar-nos", diu Borràs.

Cargando
No hay anuncios

El procés de creació, diuen, ha estat "molt intens". Segons Albet, tots dos han fet "un exercici introspectiu" per "mirar els conflictes i esbrinar per què no ens avenim tant com abans". El resultat? "És l'obra en què estem més despullats literalment i físicament. Volem ensenyar les nostres ferides, preguntar-nos per què està sent tan difícil seguir escrivint i dirigint junts", diu Albet. El seu vincle, afegeix, és tan fort com el d'una relació amorosa. "Els nostres amics diuen que semblem parella de fet, que practiquem el poliamor. L’única cosa que no hem fet junts és l’amor. Hi ha molts referents culturals sobre la fi de les relacions sexoafectives, però l’amistat no s’ha treballat tant", subratlla Borràs. 

El moment de la separació

L'espectacle arriba en un punt en què els artistes cada vegada veuen que és més complicat compartir projectes. "Com més grans ens fem més ego tenim i més consciència de com ens veu el món. Tot això ens ha anat a la contra", diu Albet. "Per a nosaltres el teatre era un joc. Ara hem de construir molts artefactes, ha perdut autenticitat. La relació personal s’ha fet més complexa i complicada", afegeix Borràs. Per això a l'escenari compartiran "tota la merda" en un intent de retrobada "abans del comiat definitiu". A l'escenari també es preguntaran pel seu futur –i, per això, a les imatges promocionals surten caracteritzats com si tinguessin 70 anys– i si, quan siguin vells, seran capaços de deixar els egos enrere i fer les paus d'una vegada. "Ens hauria sabut greu separar-nos i no poder-nos dir abans les coses maques. Això serà una última abraçada", resumeix Albet.