'Refugi': quatre personatges a la recerca d’una família

La Biblioteca de Catalunya és un bastió teatral comandat per Oriol Broggi, un director que de tant en tant obre la porta a altres creadors, com ha passat amb aquest Refugi, que ell mateix va dirigir a la Sala Beckett de Gràcia el 2003 i que ara torna en mans d’uns joves intèrprets i d’una joveníssima directora que exhibeixen talent i ofici en una proposta molt recomanable.

És cert que l’obra de l’estatunidenca Jessica Goldberg és tan actual ara com fa vint anys i probablement ho serà d’aquí a vint anys més, perquè a la seva bona escriptura s’hi suma un tema imperible: la família com a espai d’afecte. Goldberg imagina una família desestructurada en què els pares van marxar a Florida i van abandonar les dues filles i el fill. La germana gran, l'Amy, s’ha fet càrrec de la casa i de la cura de la germana petita (la Becca) i d’un germà malalt i molt dependent (en Nat) que lamenta que no trobarà mai una noia que s'enamori d'ell pel seu estat. Un panorama poc engrescador al qual una nit de gresca arriba en Sam, un noi sense sostre que s’enamora de l’Amy. Quatre personatges poc afortunats amb carències afectives que dissimulen com poden, amb un present complicat i un futur negre busquen seguretat i senten la família com un refugi de les adversitats. Ho serà?

En un espai escènic força realista, el primer encert de la directora, Mònica Molins Duran, és el càsting. I, el segon, la magnífica direcció de les actrius i l’actor. L'Amy de Laura Roig és un nus d’energia, angoixa i decisió. Té àngel. Lua Amat clava el perfil de la Becca, aquesta bona noia anoditzada pel ball que coqueteja amb les drogues. El Nat de Daniel Mallorquín té la virtut de no passar-se (els personatges de malalts i borratxos tenen aquest perill, al teatre), d’estar en el punt just entre la malaltia i la lucidesa. I el Sam de Joan Esteve camina molt bé pel fil del que pot passar, ja que des de la seva arribada es converteix amb el motor de la casa. Bravo!